Impostos eludits
Les empreses més influents d’arreu del món, les que més beneficis obtenen, les que cotitzen a Wall Street i tenen la capitalització borsària més gran del planeta, són també les que més diners deixen custodiats en paradisos fiscals mitjançant una xarxa opaca de societats, segons denuncia un estudi recent d’Oxfam.
Són les empreses més grans i més influents del món. Són les que obtenen més beneficis. També són les que tenen la capitalització borsària més gran del planeta. I també són les que deixen més diners custodiats en paradisos fiscals. Un estudi recent d’Oxfam ha calculat la suma que escapa al fisc nord-americà: uns 1,5 bilions d’euros el 2015. Per fer-ho, les 50 firmes més importants dels Estats Units van utilitzar una xarxa opaca de 1.751 filials. El fenomen cotitza a l’alça, perquè cada vegada hi ha més capital en països offshore: va augmentar un 14% en l’últim exercici. “L’elusió fiscal s’ha convertit en un mal endèmic, en un veritable sistema”, denuncia a aquest diari Robbie Silverman, especialista sènior en matèria fiscal d’Oxfam.
A la part més alta de la taula hi ha les empreses tecnològiques, com Apple, Microsoft o Alphabet (Google), que des de fa temps estan sota els focus per les seves pràctiques d’enginyeria fiscal a Europa (on, segons la Comissió Europea, la firma fundada per Steve Jobs va pagar el 0,005% d’impostos sobre els beneficis generats el 2014). Aquestes cinquanta empreses van obtenir el 2015 3,9 bilions d’euros de beneficis a escala global, però amb tota evidència no n’hi va haver prou, perquè van utilitzar aquesta xarxa en paradisos fiscals per reduir l’impacte de l’impost de societats
Oxfam destaca que totes les grans empreses pertanyen a grups de lobby en temes tributaris
a tan sols el 25,9%, molt per sota del tipus nominal del 35% en vigor als EUA que se’ls hauria d’haver aplicat.
Un dels motius pels quals aquestes empreses deixen aquests diners “aparcats” en aquests països de baixa tributació és perquè volen evitar pagar als EUA. Doncs bé, el president Trump té previst en el seu programa facilitar la repatriació d’aquest capital, amb l’aplicació d’un impost més baix, proper al 10%. “És una espècie d’amnistia fiscal. Però, mentre no es faci realitat, les grans companyies continuen acumulant diners en les se- ves filials offshore. I el dia que vulguin portar-lo de tornada als Estats Units aconseguiran beneficis en estalvis fiscals”, argumenta Silverman, que xifra aquests guanys per a les companyies en 306.000 milions d’euros.
L’estudi destaca que aquestes grans empreses són membres d’almenys dos grups de lobby en matèria tributària, que exerceixen influència al Congrés. L’estratègia de pressió surt a compte: per cada dòlar invertit en lobby aquestes firmes han aconseguit 1.200 dòlars en incentius fiscals. Després diuen que la mida no importa.