Pedagogia evolutiva
El biòleg genetista David Bueno ofereix en el llibre Neurociència
per a educadors, que s’acaba de publicar, un full de ruta sobre els processos d’aprenentatge en el cervell infantil.
Solen faltar cadires en les presentacions del llibre que acaba de publicar el biòleg genetista David Bueno,
Neurociència per a
educadors (Rosa Sensat), pel públic que aplega. Els assistents són principalment mestres que escoltaran que sap què sobre com aprèn el cervell del nen. Els docents estan pendents de les últimes investigacions. A què treu cap tanta afició sobtada del professorat sobre el funcionament del cervell? Bàsicament, a la intersecció entre la biologia i la pedagogia. En aquest fenomen té a veure l’efervescència pedagògica, àvida de trobar una certa
complicitat de la ciència en les noves pràctiques educatives. En aquesta recerca, el descobriment d’una molècula química desconeguda que demostrés, per exemple, que el cervell d’un nen de dos anys és madur per comprendre textos podria servir per revisar els models educatius. I no només això. També per impulsar una nova política educacional. Quina edat és la millor per iniciar l’educació formal? A quina edat s’ha de començar a llegir? O com hauria d’intervenir l’administració per corregir el desavantatge educatiu d’alumnes desfavorits per l’origen s oeconòmic o la disposició nètica?
La neurociència és una disciplina jove amb poques certeses encara. Es troba en ple desenvolupament gràcies a l’interès dels neuròlegs i els investigadors científics, especialment en el camp dels trastorns de l’aprenentatge, i gràcies a l’ús de tecnologies de neuroimatges avançades. I tot i que està contribuint al coneixement en àrees com la memòria, en el seu nom es difonen també informacions sense fonament. Fa un parell de setmanes The Guardian publicava un article sobre els neuromites comuns que circulen com a veritats a les escoles.
“Els nous coneixements no determinen models d’educació, però poden ajudar a perfilar estratègies educatives més eficients”, segons l’autor del llibre, el professor Bueno. Per Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia de l’Institut de Neurociència a la facultat de Psicologia de la UAB de Barcelona, les aportacions de la ciència a l’educació són encara molt escasses. “Hi ha hagut magnífics professors tota la vida que no sabien res del cervell. Els neurocientífics no hem de dir als docents com han de fer les coses en la seva feina; ells ho saben millor que nosaltres. Però sí que podem explicar-los per què funciona el que funciona, i això pot animarlos a continuar amb els mètodes d’ensenyament que donen uns resultats més bons”. La neuroeducació pot ser instructiva i
ESTUDIS Aquesta és una disciplina jove amb poques certeses però moltes expectatives
NEUROMITES
En mitjans científics s’alerta sobre les creences falses que circulen per les escoles
complementària, però que ningú no imagini –avança– que revolucionarà els mètodes ja aplicats.
Ara bé, les investigacions sobre el funcionament del cervell humà sí que han donat algunes claus “Podem assegurar –indica Morgado– que els mètodes passius, els que consisteixen a rebre informació passivament, sense resumir-la, qüestionar-la, treballar-la, explicar-la als altres... etcètera, no funcionen”. La neurobiòloga Mara Dinsen, del laboratori de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Centre de Regulació Genòmica, ho expressava d’una altra manera en el Magazine d’aquest diari el 2/IV/2017: “Quan millor aprens és quan t’interessa el tema, et ve de gust conèixer-lo” i afegia com a recomanació: “Això s’hauria d’aplicar més en l’educació”. L’investigador Bueno ho resumeix amb una frase: “Sense emocions no aprenem”.
Estan comptabilitzades fins a 42 emocions diferents per bé que hi ha el consens de quatre bàsiques (por, ira, fàstic i alegria). Amb totes elles s’aprèn. El cervell interpretarà l’emoció en clau de supervivència, segons explica Bueno, i emmagatzema l’aprenentatge per fer-lo servir després amb eficiència. “El problema de la por (a la mala nota, al fracàs, a la decepció dels adults) és que no fa venir ganes de continuar aprenent. En canvi, el plaer deixa una empremta a mitjà o
llarg termini que incita a saber més la resta de la vida”.
Un altre descobriment clau per a l’educació és la cooperació. “L’home és un animal social. S’aprèn amb els altres”, indica Bueno. “S’ha vist que allò que el cervell percep com a màxima utilitat és l’acceptació, la valoració i el reconeixement social, per la qual cosa és aplicable a l’aula la importància del treball cooperatiu i col·laboratiu com una manera d’obtenir plaer social i fixar el que s’ha après”, manifesta el professor de la UB.
Quins altres avenços científics són importants en el procés d’aprendre? Són coneguts, encara que no sempre els integren les escoles i les famílies. L’exercici físic, dormir prou i una alimentació sana i exempta de greixos saturats facilita l’aprenentatge i la memòria. Els tòxics, òbviament, en són un enemic. De tot, el son és l’assignatura més oblidada. La cap de Neurofisiologia i coordinadora en la Unitat del Son de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Odile Romero, apunta que “la qualitat del son és fonamental”, però, a diferència de l’esport i el menjar, és un aspecte que no ha entrat a les escoles. Així, els adolescents solen dormir menys del que deurien” (una hora menys que la resta dels europeus) i és important perquè el son consolida la memòria. Tot i això, no és estrany veure estudiants a les biblioteques... a la nit.
“Els últims treballs que coneixem sobre la memòria demostren, una vegada més, la plasticitat neuronal, és a dir, que amb la pràctica adequada no només aprenem més sinó que fins i tot podem millorar les capacitats bàsiques del cervell. Comencem a saber per què passa això quan comprovem com les neurones es reorganitzen quan treballem adequadament en l’ensenyament”, indica Morgado. La memòria és el seu camp d’especialitat. “Hi ha diversos tipus de memòria i totes són importants, des de la d’aprendre poesia, cançons o els rius d’Espanya (memòria implícita), fins a la que permet explicar una història passada o una lliçó apresa (memòria explícita), o la que ens permet retenir coses en la ment per solucionar problemes o prendre decisions (memòria de treball), com quan juguem als escacs i retenim diverses possibles jugades per fer segons respongui el contrincant”.
EMOCIONS El cervell aprèn amb la por o el plaer, però no amb la instrucció passiva
COOPERACIÓ
Resulta important l’acceptació, la valoració i el reconeixement social