Convergència ciutadana
Rivera, Arrimadas i Garicano explicaran les seves mesures econòmiques
Ciutadans, en el seu intent de construcció d’una opció de centre liberal, busca el suport dels votants de CDC.
En el seu projecte de construcció d’una opció de centre liberal que perduri als vaivens electorals a dreta i esquerra, Ciutadans considera que, a més de lluitar amb el PP (uns 500.000 votants fluctuen entre les dues formacions) i el PSOE per un tipus de votant jove i urbanita, a Catalunya s’ha de disputar amb PDECat el votant de la vella Convergència que va baixar del vaixell quan Artur Mas va fixar el 2012 el rumb cap a la independència. Però no només això: també ocupar al Congrés l’espai de representació de la classe mitjana catalana que durant dècades i abans de l’inici del procés van ostentar els convergents amb la filosofia del peix al cove.
L’estratègia, que es basa en dades com el fet que gairebé el 30% dels nous votants de Cs de l’àrea metropolitana en les últimes cites electorals en alguna ocasió havien optat per la papereta de CiU, ja ha començat a plasmar-se al Congrés dels Diputats.
Gràcies al pacte d’investidura amb el PP i el seu recent acord per als pressupostos de l’Estat del 2017, els liberals d’Albert Rivera estan capitalitzant els seus 32 diputats i començant a exercir aquell paper de frontissa de la vella Convergència.
“Si hi ha un grup a la Cambra liderat per catalans amb influència i capacitat de canviar les coses, aquest és el de Cs”, assenyalen des de la direcció de liberal. Un missatge que la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, està traslladant en diferents fòrums i trobades amb la societat civil i econòmica catalana.
Per treure més rèdits electorals al fet de ser un partit amb un peu a Catalunya (els principals càrrecs de la cúpula de Cs continuen sent catalans) i l’altre a Madrid, sobretot pensant en un nova crida a les urnes que donen per feta per a la pròxima tardor quan “quedi en evidència que no hi haurà referèndum”, la formació taronja ha posat en marxa una campanya amb reunions de petit format, conferències, visites a institucions i actes polítics per explicar a les quatre províncies catalanes el seu pla econòmic i “els avantatges” que han aconseguit incorporar en els pressupostos de l’Estat per al 2017.
En aquest afany explicatiu, Cs mobilitzarà tant Rivera com Arrimadas i els responsables del seu equip econòmic, Luis Garicano i el diputat Toni Roldán. “Parlarem de les propostes econòmiques de Cs d’aplicació a Catalunya i que es defensen al Congrés i al Parlament”, apunten.
La campanya tindrà quatre eixos. El primer versarà sobre la “lluita contra la precarietat laboral i la recuperació de la classe mitjana”, i reivindicarà, entre altres coses, que el pacte dels pressupostos –que va estar en l’aire fins que el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va decidir donar suport a les demandes taronges malgrat l’oposició del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro– conté una partida de 2.000 milions per a polítiques socials i ajuts a les classes mitjanes. Entre les partides, 500 milions per finançar un complement salarial destinat als treballadors joves amb menys ingressos. Cs reivindicarà també la seva gira com un “triomf” propi que no augmenti la pressió fiscal amb pujades de l’IRPF i l’IVA.
El segon eix se centrarà en les mesures de modernització de l’economia, l’educació, la innovació i la formació, i destacarà la partida de 50 milions per a la compra de llibres de text, i 30 milions per lluitar contra el fracàs escolar. També la seva petició registrada al Parlament i al Congrés per impulsar una llei que garanteixi la gratuïtat dels llibres de text, a més de la sensible baixada de l’IVA cultural. Aquesta última era una de les condicions que va posar Rivera a Rajoy per tancar l’acord dels pressupostos.
El tercer eix de la campanya versarà sobre una de les prioritats de Rivera, que són els autònoms i les classes mitjanes, i se subratllaran les diferents mesures parlamentàries per lluitar contra la morositat o els 500 milions per fer costat a les pimes i invertir en la Xarxa Cervera d’innovació i transferència tecnològica
Els liberals aspiren a representar al Congrés les classes mitjanes catalanes després de la ‘radicalització’ del PDECat
a les universitats, a més dels 480 milions per a la tarifa plana d’autònoms.
El quart i últim eix abordarà les infraestructures, amb la defensa del corredor mediterrani al Parlament i el Congrés com a obra “imprescindible” per a l’economia catalana. En aquest sentit, els dirigents explicaran també la seva proposta d’assolir un pacte nacional per les infraestructures estratègiques i garantir que la política d’infraestructures es guiï per criteris tècnics objectius i no polítics.
En paral·lel, el partit taronja ha començat a muntar la seva estructura autonòmica –molt precària encara al País Basc, Galícia, Navarra, les Canàries–, formada principalment per coordinadors territorials que són elegits per les agrupacions. Amb aquest procés la nova executiva, en la qual es va esborrar qualsevol rastre de dissidència, augmentarà el seu poder territorial.