La llegenda i la història
La celebració del dia de Sant Jordi; i la primera volta de les eleccions franceses.
EMMANUEL Macron, el candidat centrista d’En Marxa, i la líder de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, es disputaran la presidència de la República Francesa en la segona volta de les eleccions que se celebraran el 7 de maig. Macron va avantatjar ahir Le Pen per un marge escàs (entre 1,5 i 2 punts, segons les enquestes), mentre que el candidat d’Els Republicans, el dretà François Fillon, i el neocomunista Jean-Luc Mélenchon, es disputaven el tercer lloc al tancament d’aquesta edició. El socialista Benoît Hamon va certificar la desfeta del partit d’Hollande i Valls, amb una llunyana cinquena posició. Els dos partits que han dominat l’últim mig segle de la V República –el PSF de l’actual president i de Manuel Valls, i el partit de Sarkozy, Fillon i Juppé– han quedat fora de registre en la primera volta.
Tal com preveien les enquestes, els resultats han estat molt ajustats. Però la participació, que va fregar el 80%, va estar deu punts per sobre de les previsions demoscòpiques, tot i que els ciutadans estan farts per la crisi i els atemptats i amenaces terroristes, el que indica que els francesos continuen mostrant una tradicional responsabilitat en les qüestions que afecten tothom.
El fet que l’assistència a les urnes hagi estat més alta del previst és, en tot cas, molt positiu si es tenen en compte les difícils circumstàncies polítiques i socials del país de l’Hexàgon.
El primer lloc de Macron, amb moltes possibilitats d’aconseguir la victòria en la segona volta davant Le Pen un cop ahir Fillon i Hamon van demanar el vot per al candidat centrista el 7 de maig, significa a més un motiu de tranquil·litat per a la Unió Europea. Dels quatre candidats amb opcions de guanyar, el líder d’En Marxa és el més europeista i qui aposta més per reforçar l’eix franco-alemany. Després del respir que van suposar les eleccions a Holanda del 16 de març passat, quan l’extrema dreta va veure frenades les seves aspiracions, les de França consoliden aquest clima positiu.
Afortunadament, no s’ha complert el negre auguri que va llançar el president Donald Trump, quan va pronosticar que l’atemptat de dijous passat als Camps Elisis tindria “un gran impacte” electoral perquè “el poble francès no ho suportarà gaire més”.
Al contrari, el fet que Emmanuel Macron s’hagi imposat finalment a Marine Le Pen indica que els francesos no s’intimiden per l’amenaça del terrorisme i no estan disposats a cedir a la por.