Europa, entre el somni i el malson
Brussel·les tremola amb Le Pen però creu en la victòria final de l’europeista Macron
CANVI DE TENDÈNCIA La UE confia en una “primavera europeista” després del Brexit i l’elecció de Trump
EL CANDIDAT PREFERIT
Macron, un proeuropeu desacomplexat, ha enlluernat la Unió Europea Juncker ha dit que es vestirà de dol pels europeus si Le Pen és presidenta de França
Prop d’un 40% dels francesos han donat suport a opcions contra el Vell Continent
La Unió Europea passarà dues setmanes més preguntant-se si el seu futur és al cel de Macron o l’infern de Le Pen. El seu destí es juga també en la segona volta de les eleccions presidencials franceses, que ahir es van resoldre esmolant i prolongant el duel entre l’oberturisme europeista i el replegament nacionalista sota el signe de l’extrema dreta.
El guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, l’independent Emmanuel Macron, representa totes les esperances d’Europa de frenar en sec la seqüència proteccionista iniciada amb el Brexit el juny de l’any passat i continuada per l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. A Brussel·les s’entreveia ahir “una primavera europeista”, en oposició a la “primavera patriòtica” per la qual sospiren Marine Le Pen i el seu derrotat aliat holandès, Geert Wilders, entre d’altres.
“Després de les eleccions presidencials austríaques, les legislatives holandeses i les regionals finlandeses, aquesta és la quarta elecció a Europa que frena el populisme”, celebren fonts comunitàries. L’alternativa a Macron, una victòria de Le Pen, provoca esgarrifances a Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va dir al desembre que es vestiria de dol si la candidata del Front Nacional es convertís en presidenta de la República Francesa. Amb Le Pen en la segona ronda electoral, Juncker va deixar ahir l’habitual neutralitat política i va telefonar a Macron per felicitar-lo i desitjar-li sort en la cita definitiva del 7 de maig.
Le Pen advoca per celebrar un referèndum sobre la pertinença a l’euro i la pròpia Unió Europea. La promesa s’enfronta a molts obstacles, començant per la mateixa Constitució francesa, però és possible que els mercats financers s’ocupessin de resoldre-la pel seu compte. Si la segona economia comença a qüestionar la seva pertinença a la divisa única, potser no s’estaria a temps ni de votar. La divisa estaria sentenciada, vaticinen fonts diplomàtiques europees. Seria “el principi del final” de la UE, afirmen sense dissimular la seva angoixa.
La prudència s’imposa fins que se celebri la segona volta electoral, però el jove líder del moviment En Marxa! es considera a Brussel·les el candidat “més fort” per frenar el discurs antieuropeu i proteccionista de Le Pen. Pocs candidats han enlluernat tant Brussel·les en els últims temps com Macron, un europeista desacomplexat sobre el que s’han dipositat enormes expectatives: des de la posada en marxa de les reformes econòmiques que Nicolas Sarkozy i François Hollande no van fer a la reactivació de l’apagat motor francoalemany.
A Berlín, els democristians, recelosos del perfil russòfil de François Fillon, van donar suport explícitament a Macron, que també va rebre el suport ahir també dels socialistes. El pròxim president o presidenta de la República Francesa escriurà, juntament amb el pròxim canceller d’Alemanya, que s’elegirà al setembre, un capítol crucial de la història de la Unió Europea. Mentre que afronta la seva primera ruptura, amb la pròxima sortida del Regne Unit, el projecte europeu prova de reinventar-se per continuar sent rellevant en un món molt diferent del que el va veure néixer fa 60 anys.
Fins i tot si Macron arriba en dues setmanes a l’Elisi, el seu marge d’actuació serà limitat per la constatació que una part important de la societat francesa continua sense donar suport al rumb en què s’ha embarcat la UE des de la firma del tractat de Maastricht i la creació de l’euro (que França va rebutjar en referèndum el 1992) i el salt cap a una integració més gran (el 2005, els francesos van votar contra la Constitució europea). Al voltant del 40% dels francesos van votar ahir opcions contràries a la integració europea i el model multilateral actual, resumides en Le Pen o el candidat d’esquerra radical Jean-Luc Mélenchon, més vague tot i així en els seus plans de deslligar-se d’Europa.
L’ALTERNATIVA MÉS TEMUDA
EURODESENCANT FRANCÈS