Les hurís del paradís musulmà
“Si les hurís del paradís apareguessin davant dels ulls dels homes inundarien de llum l’espai entre el cel i la terra, omplint-ho tot del seu perfum”. És una cita d’Al-Bukhari, un destacat compilador de les tradicions islàmiques, que la professora Dolors Bramon recull al seu llibre L’islam avui, en què dedica un inter-essantíssim capítol a aquestes criatures descrites al text alcorànic. Déu prometia als benaventurats “hurís de grans ulls” com “esposes per a l’eternitat” com a recompensa per la seva conducta.
La seva existència ha inflamat la imaginació de molts creients de l’islam combatents a la gihad. En algunes converses amb amics musulmans he notat una certa reserva sobre aquest tema excitant. Com ha escrit Bramon, “tot el que es refereix a l’última vida dels musulmans roman ocult darrere d’un vel i les escriptures que parlen del més enllà pertanyen al gènere metafòric”.
Les manipulacions dels islamistes fanàtics es remunten als segles XI i XII de la nostra era, quan embriagaven els seus adeptes amb haixix i els traslladaven a olorosos jardins, envoltant-los de boniques i complaents donzelles, fent-los creure que es trobaven al paradís. Després, quan volien tornar al seu àmbit de plaer, estaven disposats a cometre tots els crims que els exigien els seus capitostos per tal d’aconseguir-ho. Eren els famosos haixaixin o assassins del Vell de la muntanya, el llegendari Hasan Ibn al-Sabah, a la seva fortalesa del Caspi, en territori de l’actual Iran, que va succeir Rashid Adin Sinan, senyor del castell de Masyaf, a Síria. Els haixaixin, que van erigir les seves fortaleses sobre el que ara són l’Iraq, l’Iran, Síria i el Líban, utilitzaven aquests joves drogats com a suïcides per assassinar els seus enemics. Abans de cometre els atemptats contra les Torres Bessones de Nova York el 2001, Muhammad Atta va evocar les hurís als seus seguidors perquè quan morissin els obririen les portes dels jardins del paradís. Durant el temps de la revolució palestina, amb els seus combatents que lluitaven contra Israel, van ser freqüents les accions terroristes. Experts israelians que estudiaven minuciosament tots els detalls de la seva acció van trobar en alguns cadàvers d’atacants els seus òrgans sexuals embolicats amb cura amb gases i cotó fluix per mantenir-los protegits davant l’expectativa d’un il·lusionat plaer sexual inesgotable, perquè la virginitat de les hurís es renova sense parar... El màrtir musulmà no només accedeix a les delícies de l’eternitat promesa sinó que es converteix en heroi popular, i la seva família podia rebre una mena de pensió o recompensa econòmica.
L’Alcorà es refereix a uns éssers, sembla que de naturalesa femenina (el plural d’aquesta paraula pot ser tant femenina com masculina), a unes verges afectuoses a disposició dels musulmans per tota l’eternitat. El llibre sagrat de l’islam deixa molt clar que no es tracta de dones terrenals, mortes i després ressuscitades, sinó que Déu les ha creat de manera especial, de “púdica mirada, grans ulls, pits turgents, que ningú no ha fet malbé”. El nombre d’hurís és un tema fabulós i hi ha versions que afirmen que cada home posseirà setanta-dos, vuitanta o cent verges.
Les dones han estat excloses d’aquest cel masculí, però alguns ulemes s’han ocupat de les delícies reservades a les bones creients, com la promesa divina de proporcionar-los un marit si fossin solteres, o bé si eren casades o vídues tornarien a viure amb els seus esposos per tota l’eternitat o bé amb el que haguessin estat més feliços. “Si Déu –ha escrit un xeic contemporani saudita– ha parlat de les hurís destinades als benaventurats i no d’esposos per a les dones és perquè són els homes els que normalment desitgen les dones i no el contrari”. No hi ha cap al·lusió alcorànica al destí de les dones en aquest paradís, que és un paradís temporal sublimat. L’islam només concep la dona com a portadora de sexe, propietat de l’home.
El gran poeta sirià Adonis va escriure que “el cel es converteix per a l’home en prolongació del plaer iniciat a la terra”. El fanatisme religiós i l’analfabetisme creixent dels pobles musulmans fomenten la fabulosa creença en les hurís, sempre verges, com un poderós al·licient en la seva guerra santa.
LA PROMESA DE L’ALCORÀ Éssers de grans ulls i virginitat que es renova sense fi esperen els benaventurats
ELS MÀRTIRS PALESTINS Els israelians van trobar cossos de terroristes amb el sexe embolicat amb gases i cotó fluix