Gestos i gesticulacions
La política és percepció. Això fa que els polítics –molt sovint– es preocupin més dels gestos que de les decisions que prenen i que tenen transcendència. Tot és percepció, tot és representació i tot cerca un impacte –més o menys efímer- sobre el públic. Del gest a la gesticulació només hi ha un pas. Però la gesticulació és mera combustió, que serveix (potser) per construir una notícia i no serveix per resoldre cap problema. És un teatre buit que vol fer passar la impostura per veritable acció responsable.
Sembla que del que es tracta és de ferse moltes fotos a Catalunya, com faria un turista. Per això la vicepresidenta del Govern espanyol va ser present divendres a l’acte celebrat a l’auditori del CaixaForum, tot aprofitant que diverses entitats treballen perquè la festa de Sant Jordi sigui declarada patrimoni immaterial per la Unesco. Aquesta foto va generar tibantors i malestar. Un home tan moderat com Santi Vila, conseller de Cultura, ha declarat que “és un acte de cinisme que no donis cap resposta política a Catalunya i facis veure que aprecies les seves tradicions; l’Estat està en una campanya de simular un cert feeling, però és merament estètic”. Així mateix, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana ha rebutjat el que considera “instrumentalització política” de la diada de Sant Jordi. Certes gesticulacions són enverinades.
L’estratègia de Rajoy és amanir la
Rajoy amaneix la pressió sobre l’independentisme amb rituals amables de relacions públiques
pressió de la Brigada Aranzadi i dels tribunals sobre l’independentisme amb rituals amables de relacions públiques a càrrec de ministres i, sobretot, de Soraya Sáenz de Santamaría. Fer molts actes i també trobades on el ministre de torn es reuneix només amb aquells indígenes que li diuen el que vol sentir, la qual cosa és el súmmum de la propaganda pròpia consumida com a suposat anàlisi i coneixement de la realitat. També es pot amollar alguna promesa per acontentar les elits locals i obtenir un titular. “Pisamos tierra catalana cada día”, diu que diuen. Els professionals de l’Estat no fan les coses sense motiu: si recomanen a Rajoy que faci això és perquè han conclòs que Catalunya no requereix cap solució veritable ni escoltar el que passa de debò. Tira milles: contenció punitiva i donar algun caramel.
A l’altra banda, els gestos també pesen molt, a vegades massa. El mateix divendres, el Govern de Junts pel Sí va muntar un acte al Pati dels Tarongers per fer una gran foto amb tots els consellers i alts càrrecs ratificant per escrit el seu compromís solemne amb el referèndum, un simbolisme sense recorregut legal. Es volia transmetre unitat i determinació, després d’uns dies de discòrdia interna. Però aquesta sobreactuació provoca –em sembla– l’efecte contrari del que es pretén: posa en evidència les dificultats per controlar la tecnoestructura de la Generalitat i per assegurar les lleialtats en la cadena de comandament.