Control de danys
La cadena d’escàndols converteix la crida a la mobilització del PP en una estratègia defensiva davant de Ciutadans
Governar és prevenir. Per això, tot i que la crida a la mobilització electoral que el president Mariano Rajoy va adreçar fa dies al seu partit podria semblar una mica melodramàtica davant unes expectatives de vot a l’alça, aquesta respon sens dubte a una estratègia meditada davant les canviants circumstàncies i els escàndols. Amb quin objectiu? Segurament amb un objectiu doble i complementari: en el pitjor dels casos es tractaria simplement de prevenir la fuga de vot en benefici d’un rival tan competitiu com Ciutadans, i en el millor, de continuar avançant en la recuperació de l’espai de centre que ja es va visualitzar en la cita electoral del 2016 i que conduiria a l’enyorat règim de partit únic del centredreta.
El problema per a Rajoy és que les enquestes registren indicadors que avalen les dues estratègies. O més ben dit: els sondejos brinden dades que justifiquen el temor d’un avanç de Ciutadans a costa del PP (amb els persistents casos de corrupció com un poderós combustible per al partit taronja), tot i que també ofereixen registres que apunten a un creixement dels populars a costa del partit d’Albert Rivera, penalitzat per la implacable llei electoral vigent.
Si s’atén aquesta segona expectativa, el baròmetre del gener del CIS incloïa diversos indicadors que apuntaven en aquesta direcció. La sensible caiguda de les percepcions negatives sobre la situació econòmica i política, l’augment de la confiança en Rajoy o el visible descens de les valoracions crítiques amb el Govern del PP reflectien el vent a favor amb què naveguen els populars gràcies a la recuperació de l’economia i la reducció de l’atur. Caldria afegir-hi una alta fidelitat del sufragi popular (davant la volatilitat més important de l’electorat de Cs) i una intenció de vot declarada al PP que no es registrava des de l’abril del 2012, després d’arribar al govern.
Ara bé, a efectes de la mobilitat de vot entre partits, el sondeig del gener oferia dades més significatives. Per exemple, un 13% dels electors de Ciutadans estaven satisfets amb la gestió del Govern popular. I un 17% manifestava molta o bastanta confiança en Rajoy. Així mateix, més del 40% es mostrava convençut que la situació econòmica millorarà al llarg d’aquest any. I en aquest context, la taxa de votants de Cs que no semblaven tenir grans dificultats per donar suport al PP (tot i que inferior que a l’octubre) se situava en el 18% (un capital de gairebé 600.000 electors). Els efectes d’aquest eventual transvasament (vegeu el gràfic adjunt), amb prou feines modificarien l’actual correlació de forces al Congrés, però reforçarien decisivament el PP com a únic vot útil del centredreta.
L’inconvenient d’aquesta expectativa és que l’ombra de la corrupció ha tornat a aparèixer en l’horitzó del PP (encara que ho hagi fet massa tard per quedar reflectit al pròxim baròmetre del CIS, realitzat abans de Setmana Santa). I aquesta ombra no només reforçarà el vot de Ciutadans (els electors dels quals mostren una preocupació més gran pels escàndols que els votants de PP o PSOE), sinó que podria revertir gran part dels guanys que van reforçar la posició dels populars als comicis del 26-J, després de la seva acusada caiguda en les eleccions del 2015.
Els elements que podrien propiciar un transvasament de vot del PP a Ciutadans també bateguen a l’esmentat baròmetre del CIS. És veritat que l’electorat popular mostra un elevat grau de satisfacció amb la gestió del Govern i expressa un notable optimisme sobre l’horitzó de l’economia. Però un de cada quatre votants del PP desconfia de Mariano Rajoy. I en contrast amb aquesta desconfiança, l’electorat popular valora positivament la figura del líder de Cs, que aprova sistemàticament (a diferència de Rajoy entre els votants de Cs, que li adjudiquen un suspens sever). Finalment, més d’un 10% dels votants populars mostren més proximitat ideològica amb el partit de Rivera, a qui situen al centre químicament pur (i un 20% no descarta votar la formació taronja).
A partir d’aquí, un catalitzador del malestar col·lectiu tan potent com la corrupció podria traduir aquests actius latents en un substancial transvasament de vot que permetés a Ciutadans disputar al PP la primacia del centre dreta (amb una expectativa pròxima als 70 escons, segons les projeccions).
De fet, l’esquerra ha deixat de ser una preocupació seriosa per als populars. El PSOE s’ha pansit com a alternativa i sembla entossudit a triar un cop més el candidat amb menys atractiu en les enquestes. I Podem es mostra incapaç de superar el marc ideològic de Julio Anguita i el seu univers inoperant i aïllacionista de
las dos orillas, que tanca la porta a l’acord amb la socialdemocràcia mentre aquesta continuï al davant.
Els múltiples casos de corrupció popular són potencials nutrients electorals per a un rival competitiu com Cs Economia i ocupació han consolidat a l’alça el vot del PP, però els escàndols amenacen de revertir la tendència