Més que innovació docent
Moltes propostes de reforma universitària s’articulen al voltant de la innovació docent. Les formes i modes d’operació són importants en la formació, però el més decisiu és el fons. Les qüestions que necessiten una resposta seriosa i intel·ligent són moltes i gairebé sempre les mateixes: què, per què, per a què i com. Atès que hi ha una certa unanimitat sobre la importància que tenen en la docència processos i metodologies (el com), la innovació es concentra en això. Un bon exemple és l’adaptació del sistema universitari espanyol al procés de Bolonya, tot i que moltes vegades l’eficàcia de les actuacions queda disminuïda per la mentalitat, les capacitats i les habilitats dels actors que hi intervenen.
Existeix un desajust conseqüència de la llarga etapa viscuda per la universitat amb estratègies alineades per aconseguir un talent analògic i industrial (continuades durant més d’un segle). El pas a un talent disruptiu i digital és el repte que té la societat en el seu conjunt, i les transformacions haurien de fer-se sense oblidar que el talent és la clau. Perdre’l seria nefast per al desenvolupament científic, tecnològic, econòmic i social però no donar-li la pertinència deguda també (el perquè). Aquestes qüestions constitueixen la base de l’anomenada quarta revolució (disrupció) industrial (digital), i la universitat, amb independència del seu ideari científic i especialització, s’hi hauria d’implicar i liderar els desafiaments associats, i no lluitar contra ells (no és la coartada dels mediocres com diuen alguns professors il·lustres o prestigiosos intel·lectuals). El talent ha de ser disruptiu amb els coneixements (el què) i no es poden assolir perfils professionals digitalitzats amb plantejaments analògics (el per a què).
El talent es nodreix i progressa amb els sabers i és necessari analitzar qüestions de molt calat; per exemple, si les enginyeries clàssiques han de mantenir una formació científica i tècnica on la tecnologia continuï sent secundària, o s’haurien d’equilibrar els papers (disrupció digital). Unes reflexions finals: les capacitats de pensar i raonar només es poden assolir amb una formació teòrica, abstracta i recurrent?; els models de funcionament, governança i de finançament de les universitats públiques faciliten la disrupció?, i la formació universitària inicial és suficient o caldrà programar-la al llarg de la vida? Temes complexos i amb poc temps per abordar-los.