Elogi del joc
La curiositat és el motor que permet als nens de l’escola Decroly conèixer la realitat d’una manera global
“Sense interès no es dona l’aprenentatge”, afirmava Ovide Decroly, neuropsiquiatre i pedagog belga de principis de segle XX. Aleshores no existia el patrimoni científic actual. Decroly va dedicar una part de la seva vida a observar com aprenien els nens, primer els que presentaven deficiències, després, els alumnes d’escoles ordinàries, i va basar la seva metodologia pedagògica en aquest pilar. El pedagog va formar part del moviment de l’Escola Nova europea, participant en el debat de les noves pedagogies amb Maria Montessori, John Dewey, Adolf Ferriere i Francisco Ferre Guardia, entre d’altres.
A la petita escola barcelonina que segueix la seva metodologia des de fa gairebé seixanta anys, l’escola Decroly, parteixen de l’interès del nen com a eix fonamental per organitzar els aprenentatges de forma global. Quan són petits, propostes com les “sorpreses”, que il·lustrem en aquesta pàgina amb un exemple, serveixen per comprendre i verbalitzar la realitat que els envolta. Segueixen un mètode científic d’observació en el qual els petits pregunten amb curiositat fins que la informació que obtenen descobreix el misteri. El mestre guia el procés deixant que la curiositat aguditzi l’enginy. I així és com el grup descobreix que les petxines, llises o ratllades, tenen totes una forma còncava i procedeixen de la platja. Serveixen als
Al nen li interessa la vida del seu voltant, que no es troba parcel·lada en matèries, deia Decroly
animals per protegir-se de la intempèrie o de l’amenaça dels depredadors. Aquest és també un exercici que convida a l’associació. “Com els cargols”, assenyala un petit avesat de 4 anys que ha descobert que altres animals que no viuen a prop del mar també tenen closca. I un altre recorda les tortugues del jardí.
Observar, associar i després representar: el dibuix és, finalment, el mitjà que confirma l’assentament de l’aprenentatge.
Quan Ovide Decroly va crear la seva pròpia escola, que encara existeix a Brussel·les, va plantejar com a alternativa als programes escolars tradicionals la valoració de l’interès com a únic motor d’aprenentatge. Va concebre els anomenats “centres d’interès” així com nombrosos jocs educatius que avui es fan servir a les escoles.
Al nen li interessa la vida que hi ha al seu voltant, que no es troba parcel·lada en assignatures, assenyalava el neuropsiquiatre. A l’escola barcelonina s’aprèn de manera global. A partir de les petxines la mestra treballa matèries com coneixement del medi, llengua, matemàtiques... L’exigent tasca del docent, des d’infantil fins a primària, és incloure els objectius del currículum escolar en les activitats de la classe suggerides a l’aula.
Com apunta la pedagoga Margarida Muset, Decroly va concebre l’ensenyament “com una sèrie d’estratègies per situar l’alumne davant la vida i aprendre d’ell i amb ell, mitjançant una actitud de recerca constant” (El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI, Graó).