Roses, llibres i turistes
“Trenta minuts, quatre euros i mig”, repeteix amb ritme sincopat el conductor del trenet turístic estacionat davant de l’escalinata de la catedral de Girona. Quin recorregut fa?, hi ha lloc per pujar-hi?, es pot pagar amb targeta?, pregunten els turistes que s’han allunyat de la rambla, el punt neuràlgic de les parades de roses i llibres a Girona. Al migdia ramblejar s’ha convertit en un exercici de risc. Fer més de deu passes seguides és tot un èxit. A l’últim vagó, Núria Roca i Anton Fabregat, un matrimoni d’uns 60 anys de Vila-seca, desconnecten de tant d’enrenou. No són els únics. Un grup de Vilafranca del Penedès es retrata a l’últim dels 90 esglaons de l’escalinata de la catedral. Asseguts un xic més avall, una parella de Vallirana es confessa el seu amor. “Passejar pel barri vell és una bona alternativa al Sant Jordi”, explica Antoni Albacete. L’armènia Erna es topa amb la multitud de la Rambla quan abandona el carrer de la Cort Reial. “Què se celebra?”, pregunta. La majoria venen amb la lliçó apresa. És el cas de les germanes Ana i Giovanna. L’una resideix a Itàlia, i l’altra, al Perú, i s’han retrobat a Girona gràcies a la seva amiga Carmen, que els fa de cicerone. Els turistes són els altres protagonistes de la festa amb el permís, esclar, de les roses i els llibres. Fins i tot hi ha alguns autòctons que redescobreixen racons coneguts de sobres . “Estem fent el guiri”, confessen Jordi Roig i Clara Buch mentre es fan una selfie davant de la catedral. Bars que tripliquen vendes, cues als caixers, terrasses sense cap cadira lliure... Aquest Sant Jordi ha estat un regal també per a l’hostaleria.