Decisió clau
Avui es juga una transcendental partida política a Barcelona amb les obres de la plaça de les Glòries com a teló de fons. El govern municipal ha convocat d’urgència la resta de grups polítics perquè donin suport a la seva decisió d’aturar l’obra més important que es du a terme a la ciutat, rescindir els contractes amb les empreses constructores i redactar un altre cop el projecte. És a dir, demanen un aval polític per intentar “fer net”, com diu l’alcaldessa Colau, a una obra agafada. El problema és que no es poden escombrar els 40 milions d’euros que ja hi ha enterrats en aquesta plaça, ni les promeses als veïns, ni tampoc es poden obviar els núvols judicials que treuen el nas a l’horitzó impulsats per les constructores que quedaran expulsades de l’obra.
Els partits polítics de l’oposició, excepte la CUP, sumen la majoria del consistori i són conscients que avui disposen d’una oportunitat d’or per desgastar el govern de l’alcaldessa Colau. Però també corren el risc de ser acusats d’irresponsables per la ciutadania si actuen moguts pel tacticisme i s’obliden de l’interès general. Difícil papereta.
Els arguments de l’oposició són clars perquè l’obra de les Glòries és responsabilitat absoluta de l’Ajuntament. Aquí no hi intervé ningú més com sí que passa amb el forat negre de la Sagrera que depèn del govern central o el nyap de la línia 9 del metro que és obra de la Generalitat. A més, els comuns
El govern de Colau i l’oposició juguen avui una partida transcendent al tauler polític de la ciutat
tenen la majoria absoluta a l’empresa pública BIMSA que gestiona el projecte i no necessiten per a res l’oposició per prendre la dràstica decisió. L’afany pel consens s’explica perquè Colau no vol empassar-se en solitari el gripau d’un problema que va heretar de l’alcalde Trias i que fa dos anys que administra a desgrat perquè es tracta d’una obra que ella no hauria portat a terme mai. Si a tot això hi afegim que la seva execució està contaminada pel cas del 3%, l’explicació a la incomoditat de l’alcaldessa és clara.
No obstant això, és difícil que l’oposició doni avui un xec en blanc a la paralització dels treballs a la plaça de les Glòries perquè, tot i que encara falten dos anys per a les eleccions, aquesta qüestió serà una de les pedres a la sabata que arrossegarà BComú el que queda de legislatura. Serà així perquè ja sabem que aquestes obres no s’acabaran abans de la pròxima cita electoral de maig del 2019 i, per tant, serà present en el debat polític local dels pròxims 24 mesos.
Dit tot això i veient l’alarmant resultat de l’auditoria de l’obra, el més assenyat avui és aturar-la, revisar-la i reiniciar-la amb les màximes garanties de seguretat. Barcelona no es pot permetre cap altre Carmel. És una pena que una ciutat que acumula una llarga experiència en obra pública continuï cometent errors tan colossals. Aquest estiu es compleixen 25 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics i la seva celebració quedarà entelada per la calitja que persisteix a la plaça maleïda de les Glòries. I el més preocupant és que no tenim garanties que aquesta obra estarà acabada quan arribem al 30 aniversari olímpic.