He tocat un nervi del temps
Els fets viscuts en el meu primer Sant Jordi, el meu pas aquests dies per Barcelona, semblen escrits per un fluix guionista de pel·lícules, una història de felicitat on tot quadra d’una manera rodona. Tot just baixar de l’avió em comuniquen que he guanyat el premi de la Crítica. Diumenge, fa sol, em poso a firmar sense parar, i al final és el llibre més venut. Ha estat un cap de setmana exitós.
Em sento serenament agraït, tot just acabada la meva última sessió de firmes, mentre em desplaço en un taxi per aquesta ciutat plena de flors i llibres.
La meva novel·la ha estat la més venuda a Sant Jordi, ja és tard per evitar-ho. Abans de conèixer la dada em sentia una mica espantat però ara ho assumeixo i intento gaudir-ne. La meva celebració és serena perquè no incorro en l’eufòria ni tinc un concepte competitiu de l’activitat literària. Un treballa en la solitud amb moltes incerteses i dubtes i finalment culmina una obra. Si té una repercussió positiva no puc amagar que em poso molt content.
Sant Jordi és una festa especial, m’ha encantat que tota una ciutat sembli girar entorn de la cultura del llibre. M’agrada l’omnipresència de les flors. Veig un valor simbòlic al fet que el llibre surti de les llibreries, a través de les parades, i acudeixi a la gent mentre la gent va al llibre, en justa correspondència.
Patria no va ser escrita amb un càlcul comercial, ni de bon tros; de fet sembla el contrari: és voluminós, una aposta literària que em va requerir molt d’esforç i en la qual vaig posar molta cura. Trobo raonable que es faci una lectura política del llibre, però em feia pena que això fos més important que l’aspecte literari. En un primer moment, vaig pensar que l’obra pecava de localista i que potser no s’entendria fora del País Basc. M’equivocava: és un llibre universal, situat en un context concret, però amb fets, tragèdies i comèdies traslladables a qualsevol lloc del planeta.
Els meus llibres, fins ara, eren ben acollits per la crítica però llegits d’una manera no tan massiva. No soc un jovenet que acaba d’arribar, no em falta cert ofici. Tinc la impressió que potser hi ha necessitat al nostre país d’històries com la que jo he explicat. Potser el llibre ha tocat un nervi del temps.