El dia que vaig complir 40 anys
Quan vaig néixer, no sabia que era el dia del Llibre. Molt manco que em dedicaria a aquest món. Tampoc no sabia que, arran de la meva feina, hauria de parasitar les festes literàries per celebrar el meu aniversari. Fins i tot si queia en diumenge. Fins i tot si m’estrenava en els quaranta. És mitjanit. Som en un bar de música incomprensible, al carrer Tuset, ubicació en un altre temps de la gauche divine. I en veu molt baixa, gairebé en un xiuxiueig, Sergi Pàmies, les editores Ester Pujol i Silvia Sesé, el llibreter Guillem Terribas i JRM canten: “Moltes felicitats”. Així comença tot. No ho oblidaré mai.
Onze hores després, baixant de casa amb una ressaca de Giardinetto, veig David Trueba a la Taifa. Una cua llarguíssima al carrer Verdi espera que li signi
Tierra de campos. Al seu costat hi ha Juan Pablo Villalobos, premi Herralde amb No voy a pedirle a nadie que me crea. Vaig rambla Catalunya avall, col·lapsada de gent a l’altura de Mallorca. Arribo a l’estand de la Moritz. No gaire lluny, el mercat de Sant Antoni està més animat que mai, segons m’expliquen Leticia Blanco i Miqui Otero, que va cap a La Central per signar exemplars de
Rayos. Borja Bagunyà s’ha adonat que les botigues de llenceria estan obertes, tot i que sigui festiu. ¿La roba interior és un complement de la rosa i el llibre?
Bagunyà és un dels antologats a Risc, de l’editorial :Rata_, i diu que tenc molta sort. Ell va néixer un 20 d’abril. Igual que Hitler. Pablo Martín Sánchez porta l’americana que els seus amics li van regalar quan va fer la meva edat, no fa gaire. I també hi ha Miquel Duran i Jordi Puntí, que explica que va treballar una temporada a Club Editor. En un Sant Jordi, acompanyà mossèn Ballarín. I en comptes de demanar-li que li signàs un exemplar de
Tronxo, m’hi torno, una dona li va demanar que la confessés.
Davant nostre, gairebé tots els que esperen torn perquè els autors els signin el llibre porten
L’amor et farà immortal, de Ramon Gener, o Només seran quatre gotes, de Mònica Usart. Potser hauríem de dedicar-nos a l’òpera o a la meteorologia. Però això d’escriure no va ser conscient, ni tan sols voluntari del tot. Amb Carles Rebassa competíem a l’escola, a Palma, per veure quin dels dos ho feia millor. El seu Eren ells ha rebut el Ciutat de Barcelona. La nit anterior va acabar en un karaoke molt tronat amb la seva companya de catàleg a Angle, Anna-Priscila Magriñà, autora de Tot està connectat.
Ella va cantar These boots are made for walkin’ amb Bel Olid i Marta Carnicero. Al seu costat hi ha Marta Orriols, que s’estrena com a novel·lista amb Anatomia
de les distàncies curtes (Periscopi), i Jordi Costa, que signa El
millor equip de la història (Ara). Les editorials conviden els seus autors a dinar, així com els periodistes. Quedo amb Elena Cuesta, redactora en cap de la revista Descobrir Catalunya ,ala seu de Penguin Random House. Ricard Ruiz, que ha signat exemplars de La immortal (premi Edebé), diu que divendres em vaig perdre una gran drac party, al bar del CCCB. Se celebrà per primer cop fa deu anys, i el relleu generacional ha provocat que Leticia Vila-Sanjuán no sabés qui era aquell Mazinger Z que Ruiz duia estampat a la samarreta. Una altra noia va rematar: “Sí, ja ho sé! És l’escultura aquella que hi ha a Tarragona”.
La qüestió és que, de cop i volta, els de la taula on m’he assegut, a Random House, es posen drets, aixequen les copes de vi i canten l’aniversari feliç. I no discretament, com els que ho feren a mitjanit, sinó a plens pulmons. Llavors em moro pensant en els convidats: Javier Cercas, Pedro García Aguado, el doctor Eduard Estivill, alguns actors de la sèrie
Merlí, Jordi Basté, Marta Romagosa, evidentment els editors Claudio López, Miguel Aguilar, Silvia Querini, Albert Puigdueta, la CEO Núria Cabutí. I el que és pitjor: el conseller delegat mundial del grup, Markus Dohle. Crec que necessito una festa pròpia. No ho oblidaré mai.
Amb Carles Rebassa competíem per veure qui ho feia millor; el seu ‘Eren ells’ ha rebut el Ciutat de Barcelona