El lloc dels meus somnis

És sabut pels meus lectors la importància que els paisatges tenen en les meves novel·les. Els escenaris deixen de ser un simple teló de fons pel qual transiten els personatges i transcendeixen fins a convertir-se en el personatge principal o, almenys, en el que més influència exerceix sobre els altres. Amb cada novel·la m’han preguntat sobre les raons que em porten a triar un territori, i sempre defenso les mateixes. M’agraden els llocs exigents com la vall del Baztan o la Ribeira Sacra, aquests que suggereixen amb la seva història el miratge va que l’ésser humà ha arribat a dominar la potència adormida que és subjacent en aquests escenaris, només per descobrir que el territori ha esgarrapat el cor de l’home llaurant-hi profunds i foscos solcs on s’allotgen lleialtats i mentides.

I unit a l’interès de lectors, editors i periodistes, sovint arriba la pregunta inevitable de si posaria l’acció d’una de les meves novel·les en aquella o en aquella altra ciutat. Amb algunes em sento temptada. Però sé que Barcelona no serà mai un dels meus escenaris. No pot ser. En aquesta ciutat hi ha la meva agència literària vetllant pels meus interessos; hi ha l’editorial que em publica i fa possible que el que escric arribi als meus lectors; hi ha alguns dels meus millors amics i lectors més fidels. A Barcelona he rebut dos premis Continuarà i el premi Planeta en una de les nits més màgiques que recordaré sempre. Aquí he viscut cada Sant Jordi amb tota la seva intensitat, gairebé diria que cada Sant Jordi és més intens i cada any veig més gent als carrers perseguint firmes d’autors. Aquesta és per mi la veritable Ciutat de la Llum, a la qual torno constantment per tot el que té a veure amb els meus llibres. Però estic convençuda que no se m’acudirà mai situar-hi una trama literària amb tons foscos. A Barcelona hi ha per mi els escenaris de la vida real, sense cap possibilitat de ficció. Barcelona és la ciutat on es compleixen els meus somnis.