Dolç ‘déjà-vu’... amb sorpresa
Xavier Bosch al·lucina amb la dedicatòria oberta que li demana un jove: “Posi només ‘per a una noia inconformista’”
Mare meva, quan s’ha vist una llibreria a petar! El segurata de la Casa del Llibre sembla un goril·la de discoteca. “Esperin que surti algú per entrar”, vocifera a les masses. Migdia i ja morint d’èxit a la rambla Catalunya.
La gran Siri Hustvedt arriba puntual a la parada de firmes i la televisiva Gemma Ruiz, que comparteix espai, se li tira a sobre admirada: “Veient-te a tu jo ja he celebrat Sant Jordi”, li diu. A l’altre costat del taulell dues noies comenten al seu pas:
–Que és guapa aquesta dona. I feminista feminista, eh? –Sí, sí, gran Gemma Ruiz. Ha, ha, ha... La de Hustvedt, amb els assajos La dona que mira els homes que miren a les dones, és una cua tranquil·la. “Amb mi no hi ha mitges tintes; la gent que s’acosta coneix el meu treball i vol comentar-lo”, assegura. Al costat, un nombrós grup de bascos i basques esperen torn amb Fernando Aramburu, l’home del tema Pàtria. Lluís Homar, però, atreu un altre tipus d’abelles, fins i tot jovenetes...
–Ja li pots dir a la teva mare el que ens ha costat d’arribar a ell...
Dues cantonades més amunt, a la parada de La Central, hi ha un curiós ventall d’autors. Rafel Nadal, que ha sabut connectar amb la intrahistòria familiar de milers de lectors, li confessa ufà a Donna Leon: “Ahir vaig arribar a casa amb el teu llibre per a la meva dona i ella m’havia comprat el mateix”. L’autora de la molt ecologista Restes
mortals obre els ulls de bat a bat. “Això no és un assaig general de la meva vida; és la meva vida!”, declara, en un símil operístic, aquesta americana establerta a Venècia. Quines impressions s’endú del Sant Jordi. “He vist que s’ha editat
Das kapital en còmic –s’exclama–. És a dir, el capitalisme ha vençut. Marx en còmic, quin oxímoron”.
Però Paul Preston, dues cadires més enllà, firma exemplars de
Guerra Civil Española en còmic... “Sembla que no és adequat per a un tema dramàtic com Gernika, però és al contrari. El dibuixant ha sabut captar la tragèdia i és important que arribi a la gent jove, que siguin conscients del que va passar.”
Al seu costat, un molt humà James Rhodes es desviu expressant gratitud. “La gent és tan amable... i, ep, gràcies pel seu article de la festa d’ahir. No he entès tot el text però percebo bon rotllo”. Quin amor!
Marta Sanz i Sara Mesa han estat tot el matí juntes, de parada en parada. No està malament fer-se companyia quan les firmes se les emporta Albert Espinosa. I bé, Xavier Bosch, és clar. “Tinc una gran sensació de déjà-vu”, diu comentant el nou Sant Jordi. Però aviat li passa una cosa “que no m’havia passat mai”: un noi li demana que dediqui Nosaltres dos “a una noia inconformista”, sense nom. “I què hi poso, ‘a tu?’” Efectivament, un regal comodí per a un rotllet obert.
Al final del recorregut matutí, Pilar Rahola arriba afònica a la parada de la Pedrera. La cua no té final. “Ens agrada la seva espontaneïtat i que defensa les idees de Catalunya”, diu un senyor de la Franja, mentre una dona ja se li acosta...
–L’hi dedica al meu pare, que en fa 95. Sí, de vegades em diu: “Nena, per què em truques a aquesta hora, que és quan surt la Rahola?”.