I a més, Sant Jordi musical
El mallorquí Joan Miquel Oliver va ser el primer a penjar el cartell d’aforament complet
Un idioma és com una llarga cançó. Escriure, una qüestió de to. Parlem del ritme de l’idioma i de la melodia d’un autor. I tot i això, per Sant Jordi, que és la festa del llibre, se’ns oblida amb facilitat aquesta inevitable i evident connexió entre música i paraula.
O se’ns oblidaria si no fos per iniciatives com la que va tenir lloc ahir a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, a Barcelona. Va ser el Sant Jordi Musical, on, a més de roses i llibres, els discos i els músics van trobar un lloc privilegiat en la jornada literària per excel·lència.
Un públic incondicional, majoritàriament joves, va aplaudir el saxo imparable de Dani Nel·lo, la poesia suggeridora de Joan Miquel Oliver i la força de Doctor Prats; va aclamar amb entusiasme Blaumut, Buhos i Miquel Puig, i va gaudir, n’entro altres, amb Enric Montefusco, Coriolá i Joan Rovira.
Van ser, en total, una vintena de solistes i grups els que es van succeir al llarg de la jornada als quatre escenaris habilitats per a l’ocasió. A les sis de la tarda d’ahir unes 20.000 persones havien aconseguit accedir a aquestes instal·lacions. Les cues van ser constants tot el dia. Allà on abans es fabricava cervesa, ahir, entre música, llibres i roses, amb mitja dotzena de camions de menjar estacionats, els cada vegada més omnipresents food trucks, aquella cervesa es consumia en ingents quantitats. La calor imposava la seva llei. L’expectativa d’assistència es xifrava per a l’organització en uns 25.000 visitants cap a les vuit del vespre, hora programada per al tancament (i per evitar així la dura competència amb el futbol, enemic temible). L’esdeveniment, gratuït fins a completar l’aforament, va obrir les portes poc després de les onze del matí. Els concerts, al seu torn, van arrencar també puntuals, cap a les dotze.
Blaumunt va donar el tret de sortida al denominat escenari Moll de Càrrega, el més ampli dels quatre. On sempre hi havia lloc per a un més. A la denominada Sala de Màquines, un altre dels espais habilitats, el més restringit de tots, va iniciar la jornada Joan Miquel Oliver. De fet el mallorquí va penjar el cartell de “tot ple, impossible accedir”. La seva actuació, curta per els seus seguidors, era una de les més esperades de la jornada. El que va ser cantant d’Antònia Font arribava al Sant Jordi Musical amb nou disc sota el braç, i la seva novel·la El misteri de l’amor, disposat a firmar-ho tot. Es podien fer totes dues coses, cantar i signar.
Una petita extensió de la FNAC –molt petita, en realitat– posava a disposició de la gent els discos i els llibres mes destacats de la jornada, i per descomptat les novetats dels artistes convocats. Blaumut, en això de firmar, com en tot, van ser dels primers. Els van seguir Oliver i Pavvla.
Amb ells, a això de dos quarts d’una, va començar, també allà, el ritual mes típic i tòpic de la jornada de Sant Jordi: la cua, densa, llarga; la curta conversa amb l’autor, i l’alegria de la firma aconseguida.
L’entrada a l’espai de la Sala de Màquines –on després d’Oliver van actuar Pantaleó i Cybee, i després, cap al tard, Enric Montefusco, Coriolà, Marcos Franz i Joan Rovira– la cosa va resultar una mica més complicada. Es lliurava una única reserva per persona i concert: l’ordre d’arribada marcava les possibilitat de formar part del reduït aforament.
Cues, cues per a tot. I a tot arreu. Especialment per a la diferent i diferenciada oferta culinària de l’esdeveniment. Sis espais gastronòmics singulars reclamaven l’atenció entre concert i concert. I durant els concerts, de vegades, també.
Es podien adquirir entrepans artesans, hamburgueses de proximitat, menjar mexicà o japonès i l’inevitable xauarma... De tot, es podia aconseguir en aquells camions que fan una deliciosa olor de menjar i que, en certs moments, també sembla que fan una mica de pudor, és veritat. Tot depèn de la gana.
En el Sant Jordi musical també es podien comprar roses solidàries i cultura reciclada (llibres utilitzats). L’objectiu era donar suport a iniciatives de caràcter social amb la col·laboració de la Fundació Gaspar de Portolà i la Fundació Servei Solidari.
Poc o molt, a la festa de la música també hi va haver un racó per a la música celestial.