Nadal arriba al Godó amb el desè títol a Montecarlo
Rafael Nadal apallissa Albert Ramos i assoleix els 50 títols en terra batuda, més que ningú en la història
Un bon dia, el març del 2015, el circuit ATP li va fer una mala passada a Rafael Nadal (30).
El balear acabava d’adjudicarse el torneig de Buenos Aires. Era el seu 46è títol en argila. Es posava a l’altura de Guillermo Vilas. Tots dos compartien el rècord de títols a terra.
I llavors, l’ATP va donar un cop d’efecte: va reformular els trofeus de Vilas. Va canviar la qualificació dels tornejos de Toronto i Virgínia Beach. Quan Vilas els havia guanyat (dues vegades a Toronto, una a Virgínia), als anys setanta, formaven part del circuit de pista ràpida. Però aquell març del 2015, aquests títols passaven a ser considerats d’argila.
Vilas s’elevava fins als 49 títols
“Guanyar deu vegades a Montecarlo és increïble: cada any és diferent, un moment únic cada cop”
LA SATISFACCIÓ DE NADAL
en argila. I Nadal afrontava els treballs i els dies. Així, fins ahir. Nadal va atropellar Albert Ramos a la final de Montecarlo (6-1 i 6-3). I així, va assolir els cinquanta títols en argila, allà on ningú no ha arribat abans.
Potser dubtarà algú que estem davant del millor tennista en argila de tots els temps? No seria just. –Aquest és un dia important en la meva carrera –va dir Nadal.
Caldrà reflexionar sobre això. Van molts dies importants en la seva carrera. Un munt de fites, títols de Grand Slam, setmanes com a número u mundial, força títols olímpics...
–Guanyar deu vegades a Montecarlo és realment increïble. Cada any ha estat un sentiment diferent. Alhora és un moment únic cada vegada.
–Nadal va ser millor que jo en tots els aspectes –es va lamentar Ramos (29), que havia viscut una setmana extraordinària. A Montecarlo havia vençut Murray, Cilic i Pouille.
Però Nadal, a terra, ja era per treure’s el barret.
–Estava una mica cansat després d’aquests tres partits. Havia hagut de jugar tres sets cada vegada. En aquest estat, era difícil mantenir el ritme davant d’algú com ell.
La veritat és que Nadal no li va donar opcions. Després de l’1-1 inicial, el balear va accelerar el pas, emportant-se cinc jocs d’una tirada. I després, a la segona mànega, Ramos va perdre el servei en el 3-2, i l’escena es va repetir: vam veure un Nadal llançat fins al final.
–Jo tenia la intenció de pressionar-lo en la restada. Però el seu servei va ser molt bo.
Nadal va sumar cinc aces. I va ficar dins el 76% dels primers serveis.
–A ningú no li agrada perdre 6-1 i 6-3 en una final. Tot i això, Nadal m’ha tornat a la realitat –va concloure Ramos, que fins ara només ha guanyat un torneig. A Bastad, l’any passat.
–Dono gràcies a la vida per haver-me donat aquesta segona oportunitat. Anys després, continuem aquí –va dir Nadal.
De nit, tots dos viatjaven a Barcelona, en el quadre del qual debutaran dimecres.
Ahir, a l’RCT Barcelona, Andy Murray celebrava un detall: Nadal va per l’altre extrem del quadre.
–Ara per ara hi ha poques garanties que ens enfrontem –va dir, potser alleujat.
“A ningú no li agrada perdre 6-1 i 6-3 en una final; Nadal m’ha tornat a la realitat”
LA TRISTESA DE RAMOS