Primera victòria de Marc Márquez i liderat de Rossi
El 93 guanya el duel a Pedrosa i treu profit de la caiguda de Viñales
Marc Márquez té a l’agenda marcades dues dates en verd esperança, la del GP d’Alemanya i la del GP de les Amèriques: allà corre als seus jardins predilectes, en dues pistes salvavides, Sachsenring i el COTA d’Austin. Quan més ho necessita, quan més asfixiat està, apareixen aquests traçats amb predomini de revolts a l’esquerra (11 de 20 el texà, 10 de 13 l’alemany), i el nen de les meravelles s’envalenteix i oblida els seus mals. A les dues últimes visites a les pistes talismà, Márquez ha tallat d’arrel la pitjor ratxa sense guanyar, evitant elevar-la a 6 curses. Ahir, a Austin, la seva cinquena victòria consecutiva a Texas, primera del curs, li permet agafar embranzida i recuperar terreny a Maverick Viñales, beneficiant-se del primer zero de l’empordanès. “No m’obsessionava guanyar a Austin, però si no vencia aquí sabia que estava força malament. Sabia que era un moment important del campionat... Si em reenganxo al Mundial? No crec que estigués despenjat; abans era més lluny [a 27 punts del líder] i ara més a prop [a 18]. El campionat és molt llarg”, analitzava Márquez al micròfon de Movistar amb l’alleujament reflectit a la cara. Com si hagués salvat un primer match-ball.
Després de dues curses inicials sense guanyar, quart a Qatar i caiguda a l’Argentina, i sense assaborir la victòria des que va ser campió al Japó, cinc proves enrere, Márquez necessitava un triomf amb candeletes. No podia arribar a Jerez i començar la sèrie europea, on més pateix, tan lluny del lideratge. Austin era el seu flotador. Un aliat. Va dominar en dos dels quatre entrenaments, va imposar la seva autoritat en la qualificació, es va apoderar de la cinquena pole seguida a Texas, i aquesta va ser el seu trampolí cap a la cinquena victòria consecutiva.
No sense haver de desempallegar-se abans del seu company Dani Pedrosa, que li va oposar una dura resistència des d’una excel·lent sortida. El de Castellar va saltar del quart al primer lloc, va liderar la prova les vuit primeres voltes, però va pagar el desgast de la goma davantera i va cedir en el novè revolt davant l’empenta i millor ritme de Márquez. Sense Maverick a la pista, que va caure sol al final de la primera volta quan va perdre la roda davantera quan era quart, Márquez ja no va tenir rival per galopar cap al primer triomf de l’any i 56è de la seva carrera. Així engrandeix la seva llegenda americana: el 93 ha guanyat totes les curses disputades als EUA (Austin, Laguna Seca, Indianapolis) des que va arribar a MotoGP: 9 de 9.
Lideratge de Valentino Rossi Però la cursa del circuit de les Amèriques va tenir un altre protagonista, secundari, però merescut: Valentino Rossi, amb 38 anys, torna a liderar el Mundial de MotoGP, un fet que no vivia des de la penúltima prova del 2015, la de la baralla amb Márquez a Sepang. Amb el segon lloc, havent lluitat amb Pedrosa, el seu millor resultat a Austin, i la caiguda de Viñales, el Dottore és l’únic que ha pujat al podi en les tres curses. La seva regularitat li permet treure 6 punts a Maverick. I això que en cursa el van penalitzar amb 0,3s per haver-se beneficiat d’una sortida de pista en un toc amb Zarco. Un càstig que no el va afectar.
En Moto2 va vèncer per tercer cop seguit Franco Morbidelli –el primer que ho fa–, amb Àlex Márquez a un pas del podi (4t), i en Moto3 el madrileny Jorge Martín va pujar al tercer calaix i ja és segon en el Mundial a 6 punts de Joan Mir.