Ramos pega, desafia i aplaudeix
Víctima de la duresa madridista i la permissivitat arbitral, Messi rubrica el triomf al Bernabeu amb el seu gol número 500
El més natural és que el Comitè Tècnic d’Àrbitres hagués enviat Hernández Hernández a un oftalmòleg siberià per haver ignorat que una pilota del Barcelona va entrar mig metre a la porteria del Betis, però en aquest país absurd el col·legiat canari va obtenir una designació per al partit més decisiu i roent dels 380 que componen el campionat. Un duel frenètic, ple d’oportunitats i alternatives en el qual el Reial Madrid va situar des del primer instant Messi a la diana del seu joc dur. L’argentí va suportar agressions de tota mena, però va fer un partit superlatiu i ho va decidir en el minut 91 amb 54 segons. Rakitic va descriure la situació en declaracions a Barça TV: “No el poden parar ni amb els cop que rep. Si va amb el llavi així de gros (inflat)!”.
Efectivament, en el minut 20 Leo va rebre un cop de colze premeditat de Marcelo que el va deixar atordit a terra i sagnant per la boca. Pendent de la visita a l’oculista, l’àrbitre ni tan sols va apreciar falta i la jugada va acabar amb una ocasió de Cristiano. No era la primera targeta de visita que li lliuraven a Messi al Bernabeu. La primera va ser obra de Casemiro, que en el minut 12 va tallar violentament per darrere un canvi de ritme i va resultar amonestat. En canvi, en l’afegit del primer temps a Hernández se li va encongir el braç i li van tremolar les cames (símptomes del que Valdano va denominar “por escènica”) a l’hora de mostrar la segona groga al brasiler per una puntada de peu a Messi. La protesta generalitzada dels jugadors del Barça no va fer efecte. Casemiro té carta blanca, un privilegi que ha quedat demostrat en ocasions com dimecres contra el Bayern. Però fins i tot amb Hernández al xiulet, Casemiro estava en risc, amb la qual cosa Zidane va decidir substituir-lo per Kovacic, que també va ser amonestat per una entrada sobre... Messi.
En el 52 no es va atrevir amb Ramos, que es va excedir desafiant-lo amb una agressiva protesta a mil·límetres del rostre de l’àrbitre. Sorprèn, després que l’escena acabés impune, que la major part de les targetes mostrades al Barça aquesta temporada hagin estat per formular observacions als col·legiats. És evident que Ramos no es trobava còmode mentalment, i quatre minuts després que Rakitic posés en avantatge el Barça va decidir suspendre una arrencada de Messi amb una entrada, violenta, un risc per a la integritat del rival que ni tan sols Hernández
no va poder obviar. El sevillà es va retirar aplaudint com Neymar a Màlaga, assenyalant a la tribuna i desafiant Piqué. “Ara vés i parla!”, va etzibar al defensa blaugrana com si no hagués fet mèrits abundants per anar-se’n a la dutxa abans d’hora. Però l’àrbitre no va esmentar aquests fets a l’acta, a diferència de Gil Manzano, que va apuntar els aplaudiments de Neymar i el càstig al brasiler es va ampliar a 3 partits. L’únic que consigna Hernández Hernández en l’apartat “Altres incidències” és: “Abans del començament del partit es va realitzar una sacada d’honor per part del golfista Sergio García”. Ramos pot estar tranquil; la consciència dels comitès, també. La netedat és absoluta.
El defensa sevillà es va retirar aplaudint com Neymar, però l’àrbitre no ho va fer constar a l’acta