Comença una altra Lliga
Tants cops guanyador als minuts finals, el Madrid va tastar l’amarg sabor de la seva medecina tradicional
Auns segons del final la Lliga va tornar a obrirse amb el gol de Messi i el Madrid, tantes vegades guanyador als moments finals, va rebre un revés que iguala la classificació i l’obliga a utilitzar el comodí de Vigo, que ara ja resulta imprescindible si vol emportar-se un trofeu que se li escapa des de fa cinc anys.
En un clàssic amb polèmiques com gairebé tots, el Madrid ja es feia il·lusions amb un empat d’última hora sostingut per herois imprevistos. Desencertats en la rematada Cristiano i Benzema, expulsat Sergio Ramos per la seva esbojarrada entrada a Messi, els blancs van tirar del millor Keylor Navas de la temporada. El costariqueny va ser el més brillant dels seus amb parades impossibles i fins i tot James Rodríguez es va afegir a la festa amb un gol que semblava salvador a quatre minuts del final. El Madrid ja es veia agafant la Lliga amb dos jugadors que la temporada que ve ja no estaran a la plantilla.
La derrota obre ara interrogants per a un equip que haurà de lluitar de valent en dos fronts. La clatellada no deixa ben parat Zidane, sobretot per l’alineació inicial. Bale només va poder jugar mitja hora però va jugar. Va fer pena mentre va ser sobre la gespa però va jugar fins que es va ressentir de la lesió que va patir a Munic, una recaiguda de la del novembre, que no s’acaba de curar. Zidane havia anunciat la vigília que el gal·lès estava bé i que entrava en la convocatòria. I si Bale entra a la llista, juga. Enamorat de la BBC o per imposició de Florentino Pérez, o potser les dues coses, la veritat és que Bale va jugar d’inici en contra del criteri de tota l’afició que en les enquestes demanava per immensa majoria que juguessin Isco o Marco Asensio i que s’abandonés d’una vegada el dissortat 4-3-3.
Però Zidane és Zidane. Guanyarà o morirà amb aquestes idees portades fins a l’extrem. Si almenys fossin seves, tindria un passi. El Madrid va arrencar bé el partit, l’àrbitre va poder menjarse un penal d’Umtiti a Cristiano, però el seu domini es va anar apagant a partir dels dotze minuts en què una puntada de peu destemprada i sense sentit de Casemiro a Messi al centre del camp va fer guanyar al brasiler la primera groga. La destralada a Messi va frenar massa el Madrid perquè va perdre el seu millor defensor a la zona mitjana i a partir d’aquí el Barça va començar a teixir el seu joc. Ara, la derrota obliga el Madrid a guanyar tot el que li queda. Ha d’anar
El Barcelona no depèn d’ell mateix, però al Madrid no li falten pedres al camí
FLAQUESES DETERMINANTS Cristiano i Benzema van estar poc encertats i Sergio Ramos va tornar a ser expulsat en un clàssic
a A Coruña i Vigo, camps on sempre pateix, i rematar a Granada i La Rosaleda, un estadi aquest que li és molt més propici, però on Michel podria exercir de Valdano, la qual cosa seria una mica traumàtica per al madridisme. A casa, el Madrid no té partits fàcils, contra València i Sevilla, dos rivals històrics i dos que ja l’han guanyat aquest any, especialistes a buscarli les pessigolles. El Barça té només dues sortides, davant el Las Palmas i, sobretot la més complicada, davant l’Espanyol. El pitjor per al conjunt blaugrana és que no depèn únicament d’ell mateix.
LES SORTIDES