Exercici de supervivència
El Barça sobreviu a la duresa del Kiel i haurà d’aixecar 2 gols al Palau per anar a l’F4
Dissabte 29 d’abril, 18.30 hores, al Palau Blaugrana. És la cita del Barça amb una altra tarda èpica, en la qual haurà de recórrer a la qualitat, la intensitat, l’ambició i la màgia del Palau per accedir a la seva sisena final four de la Champions. A priori, no serà necessari un miracle aquesta vegada; dos gols de desavantatge són un obstacle salvable, però sí un partit sense fissures ni badades, de geni i compromís, per doblegar un Kiel contundent, que va posar a prova la maduresa del Barça en un combat duríssim.
Aquesta vegada el conjunt blaugrana va trencar, en part, la maledicció de les anades de quarts, en les quals queia de manera estrepitosa (de 5 o més gols en quatre de les últimes cinc edicions), i s’obligava a una gesta gairebé impossible al Palau. En aquesta ocasió no van ser els 5 gols de l’any passat (29-24), insalvables a casa (33-30), gràcies, sobretot, al partit amb molt d’ofici dels blaugrana, que van saber aixecar-se quan més tocats estaven. “Hi ha temps, calma!”, s’esgargamellava Xavi Pascual quan el seu equip es veia al límit de l’abisme als 15m amb el 9-4 d’Ekberg. Un -5 que presagiava una tarda de patiment a l’infern del nord.
Cap fred, concentració, ganes, no cometre errors... la recepta de Filip Jícha per assaltar el Sparkassen Arena de poc va servir quan els seus excol·legues Wiencek i René Toft Hansen van començar a repartir de valent en els sis metres a tot allò que es movia, amb la permissivitat de la parella de col·legiats letons Sondors i Licis. A Xavi Pascual no li va fer cap gràcia la designació pels habituals ulls grossos dels bàltics amb el joc dur. Així va passar: el Kiel va defensar al límit del reglament, va intimidar els pivots i tiradors blaugrana, i va poder començar a encarrilar la victòria llançat pel braç de Vujin i Ekberg.
Però el Barça no es va intimidar i va reaccionar a temps. Un 2-6 en 5m, aprofitant la primera exclusió de Wiencek (va trigar 21 minuts!) i guiat per un sensacional Jícha en
Els blaugrana van salvar dues vegades un -5 i un -4 amb ofici i les cinc parades del reaparegut Gonzalo
una de les seves millors actuacions (4 gols, 3 al contraatac després de recuperar ell mateix), va propiciar que el Barça comprimís el marcador (11-10) per arribar amb totes les opcions al descans (16-15).
El guió es va tornar a repetir en la represa. Contundència a granel del Kiel –com l’agressió salvatge de Lackovic a Jallouz–, acompanyada d’un encertat Landin (11 parades) i nova acceleració alemanya fins als 4 gols (23-19) quan faltava un quart d’hora. Va demanar temps Pasqui per frenar l’hemorràgia i el capità va revoltar la tropa. “És el moment de la veritat, collons!”, va esperonar Víctor Tomàs. El Barça va respondre amb ofici, sense trasbalsarse... i amb el lideratge d’Entrerríos i l’ajuda d’un reaparegut Pérez de Vargas que va aportar més seguretat que Ristovski (5 parades, 1 penal inclòs amb el 25-22). En aquests 15m de la veritat el Barça va evitar el desastre, va col·locar un 5-7 i va arribar viu al final per poder rematar al Palau. Llàstima del gol anul·lat a Víctor i els atacs finals fallats de Kiro Lazarov i Jallouz.
En els altres partits de quarts de final: Flensburg-Vardar, 24-26; Veszprem-Montpeller, 26-23; Pick Szeged-PSG, 27-30.