Nadal, un dels grans: desè Trofeu Comte de Godó.
Rafael Nadal eleva la seva llegenda superant Dominic Thiem a la final de l’RCT Barcelona
Rafael Nadal va rebre ahir de mans de Javier Godó, editor de La Vanguardia, un trofeu que ja havia alçat en nou edicions, després de guanyar l’austríac Thiem (6-4 i 6-1).
Com a colofó, un vídeo a la pista central. Un escenari que aquests dies, oficialment, ha passat a dir-se Rafa Nadal.
Hi apareix un adolescent de 18 anys aixecant el trofeu. Porta els cabells llargs i despentinats. Una cinta al cap. Una samarreta de tirants. Encara és una criatura i ha guanyat el seu primer títol al RCT Barcelona. Corre l’any 2005.
El vídeo avança. Se succeeixen les victòries. Un altre títol el 2006. El 2007. I així successivament. Fins a deu títols. L’últim, ahir.
A baix, a la tribuna d’entrenadors i familiars, un home contempla la pantalla. Té els cabells blancs i se’l veu contingut, a punt de plorar. Sebastián Nadal mira les proeses del seu fill.
Ha plogut molt des d’aquell primer títol. Aquells dies, Toni Nadal, l’oncle i l’entrenador del fenomen, repetia la cançó:
–Això no és normal. Algun dia, Rafael perdrà. Han passat els anys. Rafael Nadal continua guanyant.
El 2004, en la seva primera aparició a Barcelona, Rafael Nadal es rendia a la segona ronda contra Àlex Corretja.
Ahir, Corretja, que està retirat des de fa uns quants anys, l’entrevistava a peu de pista:
–Em sento molt feliç d’haver guanyat aquí. Una altra vegada. Deu vegades. Aquest torneig té un sabor especial. És un dels pocs clubs en què es respira tennis de debò. I ho sento per en Dominic (Thiem), que ha jugat molt bé durant tota la setmana.
L’estadística no admet contraindicacions. Aquest és el paràgraf dels números. Nadal ja suma 51 títols en argila. Al llarg de la seva carrera, ha guanyat 374 partits a terra. I només n’ha perdut 34. A Barcelona, amb prou feines ha entregat tres matxs en tota la seva vida. Aquell contra Corretja. Un contra Almagro (2014). I un altre xoc contra Fognini (2015). En les deu finals que ha disputat a Barcelona s’ha apuntat 23 sets. I només n’ha perdut un, contra David Ferrer.
–Felicitats, Rafa. Deu títols. És una cosa increïble. És especial haver-ho presenciat. És un honor haver perdut contra el millor tennista en terra de la història –va dir Thiem (23) a peu de pista.
Thiem no és un qualsevol, sinó el novè tennista del món.
I feia dies que avisava.
En semifinals, l’austríac havia tombat Andy Murray, número 1 del circuit ATP.
Tampoc no es va arronsar ahir. Almenys, durant el primer set.
–No estic acostumat a jugar contra dos dels grans consecutivament. Tot i això, els dos partits han tingut unes quantes semblances. En tots dos casos, el primer set ha estat igualat. El que passa és que un error m’ha acabat costan el primer set –va dir Thiem.
Fins aleshores, se’n sortia bé amb algunes tecles. Es mostrava sòlid des del fons de la pista. Variava els cops. Oferia pilotejos llargs i tallava el joc al següent punt. Exigia Nadal. A la grada se sentien alguns comentaris:
–Quin nivell que té aquest home, amb aquell revés a una mà.
Se sentien altres veus. Un aficionat corejava el seu nom entre punt i punt:
–Vinga, Dominic! Carlos Bernardes, el jutge de cadira, va haver de demanar silenci en diverses ocasions.
–Qui era aquell seguidor? –li van preguntar a Thiem.
–El conec bé. És un gran amic i em segueix en un munt de tornejos. És italià.
A la pista, Nadal estava reconcentrat. Havia decidit mantenirse al fons de la pista i esprémer la seva fórmula: passar pilotes i buscar l’escletxa per colar un paral·lel. Així va anar avançant pel partit.
Thiem ho va fer gairebé tot bé, fins a l’últim joc. Allà va enviar una pilota a la xarxa, i llavors se li va escapar la mànega.
–No m’era fàcil dominar els punts. A la semifinal, Murray m’havia donat menys problemes –va dir Thiem.
La segona mànega ja va ser una altra història. En argot, un passeig. Nadal es va convertir en la tradicional piconadora. L’hem vist en moltes ocasions, i també aquests dies al RCT Barcelona. Tradicionalment, Nadal s’ha d’esforçar per apuntar-se el primer set. Però després, un cop superat aquest repte, acaba dominant l’adversari.
Tot es basa en la consistència en el servei –“m’ha sortit realment bé”– i en la capacitat per acumular cops sense cometre errors. Quan entra en aquesta dinàmica, Nadal adorm els partits i els rivals. Els embolica i els devora. Li van caldre cinquanta minuts per apuntar-se el primer set. Va invertir quaranta minuts en el segon.
–No hi he pogut fer res. I és evident que Nadal és el favorit per guanyar Roland Garros. Murray i Djokovic encara no estan al seu millor nivell. I amb Federer ha perdut en dues ocasions en aquesta temporada. Tot i això, quan juguem a terra, Nadal sembla insuperable –va concloure Thiem.
–I ara què farà? –li van preguntar a Nadal.
–Me n’aniré al mar i desconnectaré uns quants dies, sense tocar terra.
De fons apareix Roland Garros. Hi ha guanyat nou títols. Fins quan?
En les seves deu finals a Barcelona, Nadal s’ha apuntat 23 sets i només n’ha cedit un, contra Ferrer
Thiem va resistir en la primera mànega fins que un error li va fer abaixar el cap; després es va enfonsar
L’organització va acomiadar Nadal amb un vídeo a la pantalla, rememorant les seves deu victòries