El PNB ultima el seu acord més avantatjós amb Rajoy
Els penabistes centren la reclamació en la xifra de liquidació de la quota L’objectiu és presentar el pacte al País Basc com una gran victòria Urkullu deixa de banda la corrupció del PP i advoca pel pragmatisme
El Partit Nacionalista Basc està esprement al màxim el seu poder negociador a Madrid. En un escenari sense el tradicional suport català, els cinc diputats jeltzales són imprescindibles perquè Rajoy aprovi els pressupostos i el bascos jugaran la seva carta fins al final. Conscients del risc d’aparèixer a la foto juntament amb un Partit Popular molt poc valorat per la societat basca i esquitxat per la corrupció, a Sabin Etxea volen fer pressió per aconseguir un pacte substanciós que pugui ser presentat a Euskadi com una gran victòria. El límit és fins dijous.
Sobre la botzina, els penabistes van decidir divendres no presentar l’esmena a la totalitat que tenien preparada contra els pressupostos de l’Executiu de Rajoy del 2017, una decisió amb gran càrrega simbòlica de cara a la negociació oberta i la votació d’aquesta setmana. Encara que des del partit asseguren que el moviment no suposa que ajudaran el PP a aprovar els comptes, al País Basc es dona per fet. EH Bildu i Podem han posat en marxa una campanya en la qual acusen els jeltzales de “perpetuar” la corrupció amb el seu suport, afer que el PNB desvincula de la negociació apel·lant al pragmatisme. “Hem de diferenciar les relacions entre institucions i la situació pròpia del PP”, va dir el portaveu de l’Executiu basc, Josu Erkoreka.
La quota destaca sobre els altres temes en les converses, una eina que per als nacionalistes exemplifica les relacions de bilateralitat que reclamen amb l’Estat. Govern central i basc en negocien des de fa mesos la liquidació, un afer difícil en el qual les diferències són àmplies. Les institucions basques reclamen 1.600 milions perquè consideren que és la xifra que han pagat de més des del 2011. El pagament per les competències no transferides té moltes arestes i l’Executiu de Rajoy és conscient que, en cas de dur-se a terme un acord avantatjós per al País Basc, podria obrirse la capsa de Pandora del finançament autonòmic amb altres territoris.
Un altre afer clau per a Sabin Etxea és el seu mètode de càlcul, la llei quinquennal. L’actual norma data del 2007 i el PNB vol tancar-ne una de nova que estableixi una metodologia clara que regeixi el període 2017-2021. “La llei quinquennal té unes normes tècniques i ha s’ha fer amb les lleis que estan en vigor i no partint dels criteris tècnics que li passen pel cap al Govern de Madrid”, va dir censurant Erkoreka.
Dijous tindrà lloc la votació de les esmenes a la totalitat en el Congrés i és allà on els vots del PNB tenen una importància vital. Malgrat que les converses entre partits estan encarrilades, els nacionalistes poden esperar fins a l’últim minut per segellar el pacte i esprémer així una oportunitat històrica amb un Govern del Partit Popular en minoria. “Els cinc diputats ens permeten posar sobre la taula qüestions que potser en altres circumstàncies no trauríem, tenim l’expectativa d’un acord molt benefi- ciós”, expliquen des del partit.
El PNB s’hi juga molt donant suport als comptes de Rajoy, un moviment que a Sabin Etxea saben que, en cas que no sigui presentat a la societat basca com una cosa molt beneficiosa, pot passar factura a Euskadi, on el PP és la formació més mal valorada, segons les enquestes. A més, s’hi suma l’onada de casos de corrupció que afecten el partit de Rajoy, que ha portat l’esquerra abertzale a acusar els penabistes de blanquejar-la. Des del partit d’Urkullu es defensen argumentant que el pacte es basa en la defensa dels interessos bascos i subratllant el seu tall institucional. No volen deixar escapar un poder negociador que podria ser que no es repetís en el futur. “Volem contrapartides al comptat –va resumir el president del PNB, Andoni Ortuzar–, d’una foto amb el PP un en pot sortir cremat”.
La necessitat de suports de Mariano Rajoy i la posició negociadora central del Partit Nacionalista Basc han provocat un desglaç obligat entre els dos partits en els últims mesos després d’un desacord d’uns quants anys. Aquest acostament ja ha tingut conseqüències a Euskadi, com l’agilitació de les obres de l’alta velocitat basca –amb l’acord per desenvolupar els accessos a les capitals i les noves estacions–, el desbloqueig de la llei municipal i les oposicions de l’Ertzaintza i, en darrer terme, l’aprovació dels comptes bascos, que el PP va permetre amb l’abstenció dels seus nou parlamentaris a Vitòria, un moviment que tant EH Bildu com Podem van qualificar de “canvi de cromos” respecte als pressupostos generals que es debaten aquesta setmana.
Els nacionalistes bascos també han hagut de renunciar a les seves demandes sobre política penitenciària. “És totalment fora –expliquen fonts del partit–, sempre que Urkullu s’ha reunit amb Rajoy li ha traslladat les nostres reclamacions sobre això, però pel que fa a la negociació pressupostària és un tema descartat”.
El PP basc va permetre l’aprovació dels comptes d’Urkullu el passat 10 d’abril Els penabistes fan valer la seva condició d’imprescindibles per als números de Rajoy
El partit necessita un acord que pugui ser presentat com una gran victòria a Euskadi