Woodward i Bernstein: contra Trump, periodisme de qualitat
El president carrega contra els mitjans en el seu míting dels 100 dies i rep la resposta al Sopar de Corresponsals
La batalla entre Donald Trump i el periodisme al país que més presumeix de la seva llibertat d’expressió fa temps que està a punt de convertirse en un pols continuat amb implicacions constitucionals, sobretot mentre duri el mandat del 45è president dels Estats Units. Significativament, el dia en què es complien els cent dies de Trump a la presidència va acabar amb un altre duel entre el president i els periodistes, que Trump va saber presentar amb el domini populista que el caracteritza com l’enfrontament entre el poble pla i les elits de la capital, mentre que els periodistes van reivindicar la llibertat de premsa com una garantia imprescindible de la democràcia.
El president es va escaquejar del Sopar de Corresponsals de la Casa Blanca, el principal esdeveniment social que se celebra anualment a Washington. Va plantar els periodistes i va convocar un míting amb l’estètica pròpia d’una campanya electoral a Harrisburg, Pennsilvània, un autohomenatge que va començar així: “Unes quantes celebrities de Hollywood i els mitjans de comunicació de Washington s’estan consolant mútuament al saló d’un hotel en un sopar que serà molt avorrit, així que no hi ha res millor que ser ara a més de cent milles de distància del pantà de Washington envoltat de persones molt millors”. No li va costar gens d’arrencar la primera ovació.
Però no es va conformar només amb això. Va atacar directament mitjans concrets, com els canals de notícies CNN i MSNBC i el New
York Times. “Donen notícies falses, són persones incompetents i deshonestes, una vergonya”. Fins i tot es va burlar del canvi de seu del
New York Times com un signe de la seva decadència: “S’han traslladat des de la Catedral del Periodisme ,a prop de Times Square, a un edifici d’oficines molt lleig en un barri de mala mort”. El cert és que La Dama
Grisa es va instal·lar fa una dècada en un nou gratacel dissenyat per l’arquitecte Renzo Piano ubicat al West Side de Manhattan. La qüestió era denigrar i presentar els mitjans com a instruments il·legítims de poder ocult: “Les seves prioritats no són les meves prioritats, i tampoc no són les vostres prioritats”.
Els partidaris que atapeïen el local van acompanyar l’arenga del president amb insults i esbroncades als mitjans i burles cap als reporters presents, tot i que també hi va haver agosarats activistes que van interrompre diverses vegades el seu discurs i que van ser expulsats enmig d’un sonor guirigall.
Trump ha declarat que els mitjans són “l’enemic del poble”, una ofensiva que ha estat interpretada com a mesura cautelar per deslegitimar per endavant qualsevol revelació que pugui provocar un impeachment com el que va provocar la caiguda de Ricard Nixon pel Watergate. I com un avís per a navegants, les estrelles convidades al Sopar de Corresponsals van ser els periodistes que van destapar l’escàndol, Bob Woodward i Carl Bernstein.
“El periodisme ha de ser la millor versió que es pot obtenir de la veritat, sobretot ara”, va dir Bernstein. Woodward va recordar els consells i el suport del seu cap, Ben Bradlee, mort recentment: “Gràcies a Bradlee i als editors del Washington Post vam poder permetre’ns el luxe de dedicar el temps necessari a seguir totes les pistes, fins i tot petits detalls; el temps és l’eina que ara la velocitat i la impaciència d’internet podrien soscavar... I, com deia en Ben, la veritat sempre veu la llum. Es triga una eternitat de vegades, però sempre passa... La premsa no pot relaxar-se ni una mica; això seria extremadament costós per a la democràcia”.
Jeff Mason, el president de l’Associació de Corresponsals, es va aixecar de la seva cadira a l’auditori: “No podem ignorar la retòrica que ha fet servir el president sobre el que som i el que fem. No hem fallat i no som l’enemic del poble”.
L’absència del president va restar glamur a la vetllada, perquè les
celebrities també es van escaquejar, però l’esdeveniment va guanyar en transcendència política. Hi va haver més periodistes dels de debò. Blake Hounshell, l’editor de la revista Politico, va escriure a Twitter : “El sopar pot haver perdut brillantor aquesta nit, però ha recuperat el seu amor propi”.
Woodward i Bernstein insten els seus col·legues a no abaixar la guàrdia i a combatre les presses d’internet