Macron manté la distància, però puja el temor a l’abstenció
Els sindicats celebren un Primer de Maig marcat per l’elecció de diumenge
Totes les enquestes concedeixen un avantatge del 20% a Emmanuel Macron davant de Marine Le Pen en la segona volta de diumenge vinent, amb certa inquietud pel factor de l’abstenció, beneficiosa en principi per a Le Pen.
En sis dies la presidencial. Entre la ultradretana i el neoliberal, quin és el mal menor? Els mitjans de comunicació, el gruix de la classe política i la majoria dels francesos –en una relació de 60% contra 40% segons els sondejos– responen assenyalant el jove exministre d’Economia Emmanuel Macron com el mal menor.
Aquesta és la gran força de Macron: apel·lar al que queda del desvitaminat “front republicà”. Però el candidat no sembla entendre-ho. Dimarts va cometre un nou error demanant per televisió que no es voti per ell per evitar la victòria de Marine Le Pen, sinó amb un “vot d’adhesió”. És una temeritat, perquè diumenge passat, en la primera volta que el va classificar com a primer finalista, més de la meitat del vot per a Macron, el 54%, va ser un vot “tàctic”, i no una opció basada en l’entusiasme cap al seu programa.
Emmanuel Macron, de 39 anys, va ser l’arquitecte de la política econòmica de François Hollande. Seves són les dues grans lleis econòmiques d’aquest quinquenni: el Pacte de Responsabilitat i el Crèdit d’Impost per la Competitivitat i l’Ocupació (CICE). Juntes suposen crèdits i rebaixes fiscals a les empreses per valor de 100.000 milions d’euros, sense condicions més enllà del compromís patronal de crear un milió de llocs de treball. No va funcionar: l’atur va augmentar un 30% (800.000 aturats més) i no hi va haver efectes en inversió, ni en exportació, ni en R+D.
Aquest cruel balanç té dues interpretacions. Els sindicats diuen que no val la pena ajudar les empreses perquè de tota manera no contracten. La patronal diu que el que passa és que no s’ha fet prou, en lloc de 40.000 milions anuals en crèdits i exempcions haurien de ser 116.000 milions. A més, caldria aprofundir en la reforma laboral imposada per decret, contra la qual els sindicats van protestar a la primavera. Macron dona suport a aquesta tesi i vol mantenir l’esperit de les seves lleis i aprofundir, per decret, en la reforma laboral.
Així és com arribem a la jornada d’avui, Primer de Maig, amb dos actes sindicals dividits en les seves respectives processons de carrer. Dividits per la consigna de vot. Pel nom de Macron.
A un costat el seguici dels sindicats CGT (líder al sector estatal) i FO (líder en la funció pública). Criden a votar diumenge que ve “contra el Front Nacional” (CGT), o a “mobilitzar-se contra el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme” (FO). Però cap dels dos no crida a votar per Macron.
A l’altre costat hi ha la CFDT, sindicat líder al sector privat, en la línia del Govern socialista i que va donar suport a la reforma laboral de Macron. La CFDT fa una crida a una “mobilització republicana contra el Front Nacional”, però també “a votar pel candidat republicà”. Significativament sense esmentar el seu nom.
“La nostra diferència de fons és sobre l’anàlisi de les raons que han fet que el Front Nacional arribi novament a la segona volta de les presidencials”, explica Philippe Martinez, secretari general de la CGT. “Com és possible que quinze anys després ens trobem en la mateixa situació?”, es pregunta. “És un fracàs de la classe política que si no es corregeix, en cinc anys ens portarà a una situació molt pitjor que l’actual amb el Front Nacional ”, diu Martinez.
Aquesta diferència, el nom de Macron, és la que explica que avui hi hagi dos actes sindicals diferenciats. És la mateixa que nodreix l’abstencionisme social, el dels “sectors populars”, concepte que va molt més enllà del d’“esquerra”, com ho demostra el vot sindical.
El 22% dels simpatitzants de la CGT, el 24% dels de FO i el 12% de la CFDT, van votar diumenge passat per Marine Le Pen. Per Macron van ser el 12%, 14% i 44%, respectivament. Per l’esquerrà Mélenchon, 48%, 34% i 19%.
Diumenge Macron va ser líder en el vot dels “quadres superiors”, mitjà entre la joventut i escàs en els “sectors populars”. Le Pen va ser líder en “sectors populars” i va quedar més fluixa en les altres dues categories. Mélenchon és el que presenta el quadre més equilibrat: joventut, “sectors populars”, quadres i classes mitjanes obtenen resultats semblants. És una dada que li donarà futura potència, assenyalen els experts.
I més enllà d’aquestes consideracions, hi ha aquests dies a França una gran intensitat popular en el desig d’abstenir-se.
Al mateix temps, aquesta intensitat és raonablement temorosa: “Votem tots en blanc (i creuem els dits perquè diumenge no siguem massa gent)”, diu l’acudit que resumeix molt bé l’ambient.
El 19% dels simpatitzants d’algun sindicat van votar Marine Le Pen
“Votem tots en blanc... i resem perquè no siguem gaires”, diu un acudit