Lewis Williams
ENTRENADOR DE LA SANTBOIANA
El seu retorn al Baldiri Aleu no podria haver estat millor. El tècnic neozelandès Lewis Williams va portar ahir la Santboiana a conquerir la seva 12a Copa, un títol que se li resistia des de l’any 2000. Ho va fer, a més, en un escenari gens neutral.
On no va arribar la força física –perquè el duel de quilos sempre va ser per al rival– va arribar la força mental. La Santboiana va superar ahir tots els obstacles, inclosa la pluja a última hora, per doblegar el SilverStorm El Salvador de Valladolid i aconseguir la seva 12a Copa del Rei a un Nuevo Zorrilla que va congregar més de 23.000 espectadors. Va acabar important poc que els catalans tinguessin a la grada amb prou feines mig miler d’acòlits i que en contra tinguessin el millor equip de la Lliga, amb una davantera que havia de marcar les diferències sobre un terreny pesat com el d’ahir.
Amb Lewis Williams dirigint el partit des d’una llotja i el Maño Martinena a peu de gespa, la Santboiana aviat va sorprendre l’equip local insistint a jugar a la mà. La força del rival, el vent i la incessant pluja que va caure durant tot el matí a Valladolid més aviat aconsellaven als de Sant Boi un partit de xut a seguir a la recerca de metres i alguna opció d’arribar per sorpresa a la zona de marca abans que els seus rivals ho fessin a força de múscul. Però els blaus van anar a la seva i van aconseguir contenir El Salvador durant tot un primer període que els chumis van tancar amb una renda mínima gràcies a un cop de càstig que Mata va enviar sobre la H a l’últim sospir.
Però la Santboiana encara tenia molt més a dir i després de la represa va fer un pas endavant. Amb el mateix plantejament i els reajustaments que va apuntar el seu tècnic des de la llotja primer va igualar el duel amb un altre cop de càstig que va passar Baker i poc després es va avançar amb una altra puntada a pals de Millán. Malgrat la seva joventut –una mitjana de 23 anys–, el XV català no va sortir del partit quan alguns rivals van passar de l’agressivitat a les agressions davant la sorprenent permissivitat de la col·legiada Alhambra Nieva.
En realitat era El Salvador qui caminava perdut i la Santboiana ho va aprofitar per, en la que era la seva segona aproximació a la zona de gol rival, fer marca en una acció ràpida de Francisquelo per la banda. Millán va transformar. Més que per l’avantatge que suposava un 13-3 amb més de 20 minuts per jugar, a la Santboiana se li posava el partit de cara per la incapacitat d’El Salvador de contrarestar l’atreviment del seu rival. D’aquí que a partir d’aquest moment només dos nous xuts a pals van fer moure el marcador malgrat la insistència dels de Valladolid de dur la pilota a la zona de marca santboiana.
“La primera part m’ha semblat una porqueria, però teníem una gran idea que hem sabut dur a terme a la segona –va explicar després de la victòria Martinena–. Hem volgut jugar, ho hem fet i això ens ha portat a la victòria. Tot i que crec que ha estat el creixement mental, que és en el que més hem incidit aquesta campanya, el que realment ens ha fet guanyar”.
Santboiana: Balsalobre, Sturgess, Chichua, Palomo, Pujol, Mitchell, Sanz, Tauli, García, Woodmass, Francisquelo, Truesdale, Baker, González i Pichot. També hi van jugar Baró, Delgà, Petit, Ragazzi, Moreschi, Millán i Puigbert.
El Salvador: Gabi Fernández, Marrón, Wozniak, Víctor Sánchez, Walker-Fitton, Foulds, Núñez, Mamea, Ramos, Mata, Mastriet, Pearce, Antoine Sánchez, Raphael Blanco i Díaz. També hi van jugar Max Vega i De la Rosa.
Marcador: 0-3 cop de càstig de Mata (40), 3-3 cop de càstig de Baker (48), 6-3 cop de càstig de Millán (51), 13-3 assaig de Francisquelo i transformació de Millán (56), 13-6 cop de càstig de Mata (65) i 16-6 cop de càstig de Millán (77).
Àrbitre: Alhambra Nieva (andalusa). Va mostrar una groga a Gabi Fernández.
El rival, el vent i la pluja aconsellaven el xut a seguir, però els blaus van decidir jugar a la mà Malgrat la seva joventut, el XV català es va mantenir al partit quan El Salvador va fer de l’agressivitat, agressions