Albert Agustí
PRESIDENT DEL RCT BARCELONA
Albert Agustí és al capdavant d’un club que un any més ha organitzat el Trofeu Godó de tennis amb notable èxit. Durant els dies de competició han passat per les pistes de Pedralbes més de 90.000 aficionats.
Celebrar deu anys com a patrocinador del torneig i fer-ho amb el desè triomf de Nadal és un luxe, una coincidència per tirar coets que (no en tingueu cap dubte) el Banc de Sabadell ja havia previst, perquè això és just el que va passar: quan Javier Godó, comte de Godó; Albert Agustí, i Josep Oliu van lliurar la copa al mallorquí els focs artificials van explotar a la pista central, que mereix, més que mai, el nom del campió.
Un colofó inesperat per a la victòria desitjada per la majoria en aquesta final de fred (però fred de debò, de manta!) que malgrat tot va registrar un ple total a la grada. I a la llotja, amb Neus Munté, Enric Millo, Josep Rull i Mercè Conesa que van vibrar amb el partit, encara que no fos el duel decisiu que tots havien previst. O desitjat.
És obvi que amb la lesió d’última hora de Nishikori molts haurien preferit que almenys fos Sir Andy Murray (l’escocès va ser nomenat cavaller per la reina Isabel II al desembre) el que s’hagués disputat el nou títol a Pedralbes. Davant Nadal, esclar, perquè ja s’ha dit que es dóna sempre per fet que un dels dos finalistes és el mallorquí. I més si ve de guanyar a Montecarlo.
Thiem va destrossar el guió, però no va decebre ningú. Almenys en el primer set va saber com arrencar els aplaudiments sincers d’extennistes com Albert Costa, els dos Manolos (Orantes i Santana), Luis Arilla, Joan Gispert o Joan Margets. I també de Félix Mantilla, Jordi Arrese i Conchita Martínez, que no han complert tots els dies amb la cita de Barcelona amb el tennis. Però també va permetre que Enrique Hevia veiés com s’obria l’ampolla de cava dels vencedors
A aquest pas Toni Nadal, tan supersticiós com el nebot, no jubilarà mai la seva gorra, que cau de vella
(Segura Viudas) una vegada més en honor del mallorquí. I del seu nou rècord. Perquè amb aquesta victòria, que va emocionar la nòvia del campió etern (no s’entén que Mery encara no hi estigui acostumada) i va fer aixecar d’un salt d’alegria tant Carlos Godó, conseller delegat de Grup Godó, com Fernando Soler (d’IMG), Nadal ja suma 51 victòries a terra batuda. Dos més que Guillermo Vilas... A aquest pas el seu oncle Toni Nadal (tan supersticiós com el nebot) no es canviarà mai la seva gorra blanca d’Iberostar, que ja cau de vella.
El detall del nou rècord no va passar desapercebut per a Jaume Llena, Javier Faus o l’eficaç Sonia Parera, tres directius del club amfitrió que saben de tennis però també d’estadístiques, igual que Màrius Carol i Santi Nolla, directors de La Vanguardia i del Mundo Deportivo, respectivament. Així doncs, va ser un vespre entretingut i fred que Ana Godó, editora de Libros de Vanguardia, va seguir en família, igual que els Suqué, els Durall, els Lerín i els Guardans. No es van perdre el tàndem de Rolex GR Barcelona amb Cédric Muller i la família Grau i Rabat al capdavant. Va convocar també Estrella Pujol, la responsable de la bellesa interminable de Judit Mascó, i Álex Enseñat i Eduard Canut. A més de Lluís Comas, Xavier Pagès o Gonzalo Fournier, els tres impactats per l’aparició d’un grup de senyores amb barrets ben vistosos. Guiades per Núria Arnau, venien de la passejada amb barret que cada últim diumenge d’abril recorre Barcelona i, tot i que van arribar tard, els coets no se’ls van perdre.