Una reforma d’opereta
Han calgut set anys i 400 milions d’euros (160 més dels pressupostats) perquè l’octubre que ve pugui inaugurar-se la reforma de la Staatsoper de Berlín, unes obres la tardança de les quals ha estat motiu de facècia entre els berlinesos, que ara han d’atendre el pagament d’aquesta obra tan ingent.
En l’òpera, el destí implacable o la conjura cruel de les circumstàncies fan que, en el desenllaç, els enamorats aconsegueixin culminar el seu amor –rarament– o morin per resoldre la trama. El destí també s’està acarnissant amb un edifici emblemàtic de Berlín que ha posat en escena moltes dissorts líriques: la Staatsoper Unter den Linden. Després de set anys d’obres, el teatre de l’òpera de la cèntrica avinguda poblada d’arbres amb til·lers reobrirà el 3 d’octubre, dia de la Unitat Alemanya, i tornarà a tancar durant dos mesos per rematar els treballs. La inauguració de la temporada serà el 7 de desembre, coincidint amb el 275è aniversari de l’obertura de l’edifici original.
“Hi ha un déu de la construcció, que ve a ser el germà lent de Mercuri, el missatger dels déus”, va dir de broma, tràgicament, en vista dels retards, el director general sortint de la Staatsoper, Jürgen Flimm, en una visita d’obres per a la premsa la setmana passada. Aleshores es van poder veure el pati de butaques, l’escenari, la sala Apol·lo i altres àrees, mentre
Els costos s’han disparat dels 239 milions d’euros pressupostats als 400 milions actuals
operaris i restauradors feien la seva feina. El sostre de la sala principal s’ha elevat cinc metres, de manera que el temps de reverberació creixerà d’1,1 a 1,6 segons, i l’escenari tindrà set plataformes elevadores per guanyar fins a nou metres d’altura. Hi haurà 1.368 butaques i se’n perdran 30,per donar més comoditat a l’espectador. I també s’ha rehabilitat l’immoble annex, amb dues sales d’assajos (per a l’orquestra i el ballet), que ja estan a punt.
Flimm, un home de personalitat jocosa, que serà rellevat per Matthias Schulz, va confessar que ha desenvolupat “fòbia als canvis de data d’acabament”. No va voler dir quina peça se sentirà el dia 3, però els rumors apunten que serà l’òpera Faust, de Charles Gounod, o l’oratori Escenes del Faust de Goethe, de Robert Schumann, representat amb cantants i actors. Durant aquests set anys de tancament, la programació de la Staatsoper, que dirigeix des del 1992 Daniel Barenboim, s’ha fet al teatre Schiller.
Però de la visita es va sortir amb la impressió que encara hi ha moltes coses a fer, malgrat que la responsable d’Obres Públiques de Berlín, Katrin Lompscher, va defensar que les obres estaran acabades a principis d’agost. De fet, els successius retards en el calendari de remodelació de la Staatsoper Unter den Linden (literalment, òpera estatal sota els til·lers; recordeu que Berlín és una ciutat Estat, un dels 16 lands que formen Alemanya) són objecte de mofa entre els mateixos berlinesos.
La data prevista per a la reobertura era el 3 d’octubre del 2013, però les obres es van anar endarrerint i complicant, i els costos es van disparar dels 239 milions d’euros pressupostats als 400 milions actuals. Toca a Berlín sufragar aquest increment, ja que l’Estat alemany aporta 200 milions al pressupost inicial i no veu cap raó per pagar més. Motius oficials del retard, segons va dir una comissió d’investigació ad hoc del Parlament regional berlinès: aigües subterrànies –cosa que no hauria d’estranyar ningú, ja que el riu Spree és gairebé al costat–, troballa d’estaques de fusta clavades al subsòl, maçoneria prèvia deficient i altres dificultats inesperades.
La seu de la principal òpera berlinesa ha tingut una història tan prolixa com dissortada. L’edifici original va ser construït com a Òpera Reial a mitjans del segle XVIII als terrenys que ara ocupa el seu immoble hereu per l’arquitecte Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff per encàrrec del rei Frederic II de Prússia. Aleshores ja es va inaugurar sense estar del tot acabat. Aviat es van haver de fer reformes, i després d’un incendi que el 1843 el va destruir completament, va haver de ser reconstruït. Als anys vint del segle passat el teatre va ser remodelat, i el 1945 els bombardejos aliats el van arrasar gairebé del tot. Durant la guerra freda va quedar a Berlín Est, i les autoritats de la República Democràtica Alemanya (RDA) van encarregar la reconstrucció a Richard Paulick, que el va acabar el 1955 amb una lliure interpretació del barroc original i amb materials més aviat barats. El teatre estava en un estat deplorable quan el 2010 va començar la seva actual i accidentada rehabilitació.
Amb aquests antecedents, el director musical Barenboim va proposar al seu dia una rehabilitació lliure, que no aspirés als estrictes criteris de respecte al patrimoni històric, ja que l’edifici actual és, de fet, dels cinquanta. Tot i això, l’Ajuntament de Berlín, llavors amb l’alcalde governador socialdemòcrata Klaus Wowereit, va optar per conservar al màxim l’aspecte més recent. El dia de la visita d’obres, Katrin Lompscher va reprendre la ironia de Flimm: “Jo soc atea, però poca broma amb el déu de la construcció...”.