Diplomàcia aèria
Les rodes de premsa a l’avió són un gran altaveu per a la diplomàcia de Francesc
Les rodes de premsa que ofereix el papa Francesc a l’avió amb què es desplaça en els seus viatges ofereixen la imatge més propera del Pontífex, que sense filtres previs no té problema en expressar la seva opinió sobre gairebé qualsevol tema.
Jorge Mario Bergoglio va arribar a la cadira de Pere amb discret bagatge internacional i escassa fluïdesa en idiomes, però amb idees clares en les grans qüestions humanes. Les rodes de premsa a l’avió, al final dels viatges, s’han convertit en un potent altaveu diplomàtic. El Papa diu el que pensa, sense filtres previs a les preguntes, amb total espontaneïtat, sobre qualsevol crisi i conflicte d’actualitat. No hi ha cap altre líder global que faci una cosa semblant.
Després de tornar del Caire, dissabte a la tarda, Francesc va haver de respondre a qüestions delicades. Els periodistes italians volien saber si, en la conversa amb el president egipci, Abdul Fattah al-Sissi, li havia demanat aclariments sobre el tràgic episodi de la mort d’un estudiant italià de doctorat, Giulio Regeni, a començaments del 2016. Se sospita que Regeni va ser torturat per la policia o pels serveis secrets egipcis. El Papa va dir que no podia revelar les converses privades amb el president, però va confirmar que havia fet gestions, a petició dels familiars. “La Santa Seu s’ha mogut –va afegir–. No diré com, però ens hem mogut”. Van ser poques paraules, amb un significat inequívoc.
També va ser diàfana la reflexió sobre la crisi a la península de Corea. Francesc va demanar al president dels Estats Units, Donald Trump, que busqui una solució diplomàtica a l’enfrontament amb Pyongyang “perquè la cosa s’ha escalfat massa”. “Reclamo una negociació perquè és el futur de la humanitat”, va emfatitzar el Sant Pare, que fins i tot va posar sobre la taula el nom de Noruega com a possible instància mediadora. Amb aquell llenguatge pla que tothom entén, Francesc va instar l’ONU a reprendre la seva missió i recuperar un lideratge “que s’ha aigualit una mica”.
Era inevitable provar de treure al Papa alguna frase sucosa sobre la segona volta de les presidencials franceses. Ell mateix havia donat peu a fer-ho, al Caire, parlant en sentit molt crític dels nous populismes demagògics. Amb el cas francès, Francesc va extremar la cautela. Una cosa és exigir diplomàcia per evitar una guerra i una altra de molt diferent entrar en un anàlisi partidista i electoral. Sí que va reconèixer que “Europa està en perill de desintegrar-se, això és cert”, però va evitar fer comentaris concrets sobre els dos candidats. Va al·ludir desconeixement, una excusa no gaire creïble. “Dels dos candidats francesos no en conec la història, no sé d’on venen; sé que una és una representant de la dreta però de l’altre no sé d’on ve per això no sé donar una opinió”, va comentar. És probable que algú ben informat sobre la complexa situació francesa li aconsellés no mullar-se més.
Francesc no té inconvenient a defensar les seves paraules, encara que encenguin polèmiques. Es va ratificar en la comparació dels camps de refugiats amb els de concentració, un símil que no va agradar gens a Alemanya.
El Papa, tant a l’avió com ahir en l’oració del Regina Caeli a la plaça de Sant Pere, va insistir en el tema de Veneçuela. Va prometre que la Santa Seu continuarà mediant entre les parts si és requerida. Francesc sap combinar el rol de rector planetari, davant dels fidels, amb el d’un líder mundial que aprofita l’accés inigualable als palaus del poder i la capacitat per parlar i ser escoltat.