Suspens climàtic
Un informe veu poca ambició per combatre el canvi climàtic
Una oenagé situa Espanya entre els països que menys avancen en l’acompliment de l’acord de París contra el Canvi Climàtic signats el 2015.
Espanya està al furgó de cua en el rànquing de països europeus que mesura l’ambició per complir l’acord de París contra el Canvi Climàtic (2015). Aquest rànquing l’ha elaborat l’oenagé Transport and Environment a partir de la posició dels diversos països en la negociació comunitària per aplicar el pacte. Només tres d’ells aproven l’examen (Suècia, Alemanya i França), mentre que Espanya ocupa la posició 21. Obté una nota “molt pobra” perquè “negocia un pacte a la baixa” i manca d’una estratègia a llarg termini per mitigar l’escalfament global, segons l’informe de l’oenagé.
En l’acord de París, la UE es va comprometre a reduir un 40% els seus gasos hivernacle per al 2030 (respecte al 1990). Aquesta promesa ha de concretar-se ara en un reglament amb un repartiment intern dels esforços que ha de fer cada país.
La Comissió proposa que la UE retalli de mitjana un 30% respecte al 2005 els gasos produïts en les activitats generals (edificació, transport, agricultura o residus), que representen el 60% del total. En el cas d’Espanya, se li assigna una retallada del 26%.
“El Govern espanyol està buscant escapatòries que a la pràctica suposen diluir els compromisos de la UE”, explica Carlos Calvo Ambel, analista de Transport and Environment. La Comissió Europea proposa que el comptador de les reduccions de gasos s’engegui el 2020. En canvi, Espanya planteja desplaçar l’inici d’aquesta comptabilitat al 2021, de manera que l’esforç per reduir les emissions es faria a partir del 2025. Ja que les emissions de CO2 dels països europeus tendeixen a reduir-se i a situar-se per sota dels nivells imposats per la CE (fins i tot ben entrada la pròxima dècada), es generaria un excedent d’emissions que podrien ser utilitzades a partir del 2025. “D’aquesta manera la UE pràcticament no hauria de fer esforços per reduir emissions amb la introducció de mesures addicionals. Això posa en seriós risc els compromisos de l’acord de París”, considera Carlos Calvo.
Un altre assumpte clau és el paper dels boscos, que actuen com a embornal que fixa i neutralitza el CO2 de l’atmosfera. La Comissió proposa que als inventaris de gasos de cada país es restin les emissions neutralitzades pels boscos, però amb un límit. Espanya, tot i això, pensa que “no hi hauria d’haver aquestes restriccions”, censura aquesta organització.
El Govern no qüestiona la retallada del 26% de gasos assignada a Espanya, però l’Executiu de Rajoy no va més enllà del repartiment que se li imposa (a diferència d’altres països que mostren més ambició), ja que no té una estratègia llarg termini contra l’escalfament. Aquest pla a llarg termini és clau, perquè cal preveure reduccions d’emissions de gasos d’entre un 80% i un 95% de cara al 2050, a fi d’evitar un augment perillós de temperatures.
Transport and Environment qüestiona que les revisions dels plans nacionals es facin cada cinc anys, perquè ho considera períodes massa llargs. Com que es triga dos anys a actualitzar les dades dels països, “això significaria que els controls s’iniciarien el 2027”, afirma.
Després d’Espanya, al furgó de cua d’aquest rànquing d’ambició per lluitar contra el canvi climàtic hi ha Txèquia, Croàcia, Itàlia, Lituània, Letònia, Romania i Polònia.