Perdre amb tot el suport
La líder andalusa exhibeix el suport de referents socialistes, com Almunia el 1998
El suport dels líders del PSOE a Susana Díaz pot resultar contraproduent per a la candidata andalusa a la secretaria.
“No t’agradarà el que et diré”, la va advertir José Zaragoza, que llavors era el primer secretari de la federació del PSC del Baix Llobregat, a Josep Borrell.
Corria l’any 1998, i l’exministre català d’Obres Públiques havia decidit plantar cara al successor de Felipe González a la secretaria general del PSOE, Joaquín Almunia, i disputar-li la candidatura a la presidència del Govern a les eleccions generals que es van fer dos anys després, el 2000.
Així que Borrell es va empassar saliva. “Tindràs almenys un 30% dels vots”, li va anunciar Zaragoza, per a sorpresa de l’aspirant. I és que, en aquells moments, molts auguraven a Borrell tot just un 10% dels vots, a causa del fet que tot l’aparell del PSOE s’havia abocat a favor de la candidatura d’Almunia. Així ho van fer des de l’expresident del Govern Felipe González al llavors secretari general de l’OTAN, Javier Solana; l’aleshores comissari europeu Manuel Marín o els exministres Carlos Solchaga i Alfredo Pérez Rubalcaba; a més de poderosos barons territorials com l’andalús Manuel Chaves o el castellanomanxec José Bono.
“I com vols que no m’agradi, si diuen que només trec un 10% i tu em dius que trec un 30%?”, es va interessar Borrell. “Perquè aquell 30% no et vota a tu, sinó que vota contra l’aparell”, li va aclarir Zaragoza. Efectivament, Almunia va recollir més avals que Borrell. Però, a l’hora de la veritat, a les primàries celebrades el 24 d’abril del 1998, Borrell va donar la campanada i va arribar al 54,9% dels vots –amb 114.254 paperetes-, respecte al 44,6% en què es va quedar Almunia –amb 92.860 vots-. Més de 21.000 vots van donar per tant la victòria final a Borrell, per a esglai de tots els aparells territorials i federals del PSOE. “Borrell va guanyar possiblement perquè tot l’aparell oficial del partit havia donat suport a Almunia”, va admetre anys després Alfonso Guerra.
Ara, després de gairebé vint anys, molts recorden aquella lluita entre Almunia i Borrell a les primàries que, el 21 de maig vinent, elegiran el nou secretari general del PSOE.
I ho fan perquè, un altre cop, la major part dels aparells territorials i els referents socialistes ja s’han manifestat a favor d’una candidatura: la de l’andalusa Susana Díaz. Segons es va encarregar ella mateixa de visualitzar al gran acte que va protagonitzar a Madrid el 26 de març passat, en què va anunciar que es presentarà a les primàries, a primera fila li van mostrar el seu suport Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, Alfonso Guerra i Alfredo Pérez Rubalcaba; els presidents autonòmics Guillermo Fernández Vara, Emiliano García-Page, Ximo Puig o Javier Lambán; els exministres José Bono, José Blanco, Carme Chacón, que va morir fa poc dies...
Una “demostració de força”, segons van celebrar els seus fidels, que havia de deixar tremolant els seus adversaris. “Però molt contraproduent”, van advertir tant l’equip de Pedro Sánchez com el de Patxi López. “Susana encara no ha entès que això no funciona així”, diuen.
Significativament, Josep Borrell ara dona suport a Pedro Sánchez, i ja va anunciar públicament que li donaria el seu aval, potser rememorant aquelles primàries del 1998 en què es va enfrontar a tot l’aparell del PSOE i va guanyar. En canvi, dos veterans més com el mateix Joaquín Almunia o Manuel Chaves ara donen suport a Patxi López.
Susana Díaz, efectivament, s’enfronta al risc de l’efecte Borrell al PSOE, i els equips de Pedro Sánchez i de Patxi López asseguren que ja han comprovat que existeix una forta oposició entre la militància a la líder andalusa. “Un 30% votarà en Pedro, però no per Pedro sinó contra Susana”, adverteixen alguns dirigents, refrescant aquell auguri de José Zaragoza del 1998.
Tot i que els fidels a Pedro Sánchez ja donen per fet que superaran aquest percentatge, i alguns estan convençuts que guanyaran la partida. Però els defensors de Susana Díaz, en canvi, donen per segura la victòria sense cap dubte. Fins i tot per vint punts de diferència.
Elena Valenciano, ex-vicesecretària general del PSOE i actual eurodiputada, va viure aquell xoc del 1998 al costat de Borrell, i ara dona suport a Díaz. Però rebutja que Sánchez pugui equiparar-se de cap manera al Borrell de fa vint anys o que puguin compararse totes dues primàries. “Només s’assemblen en el fet que una part molt important de l’aparell estava llavors amb Almunia. Però es tractava d’elegir el candidat a la presidència del Govern, no el secretari general del PSOE, i Borrell ja havia tingut una gestió política molt exitosa al Govern. En canvi, Sánchez ja ha estat secretari general i ara es presenta a la reelecció. Però la seva gestió és molt recent i el balanç és fatal, amb dos fracassos electorals i una gravíssima divisió interna. És a dir, es presenta per ser reelegit en un càrrec en què ja ha fracassat estrepitosament”, diu Valenciano.
Altres fidels a Díaz, com el veterà alcalde de Vigo, Abel Caballero, rebutgen que Díaz sigui la candidata de l’aparell i Sánchez el de la militància. “Ningú no ha protagonitzat un acte tan gran amb militants com el de Susana a Madrid, hi havia més de 9.000 persones”, assegura. “Més de 9.000 barons i baronesses”, va concloure José Blanco, negant el suposat elitisme dels suports de Díaz.
Borrell, amb tot l’aparell en contra, va acabar sumant el 54,9% dels vots
“Sánchez es presenta per a un càrrec en què ja va fracassar”, diuen els seus crítics