“El pla és abaixar un 20% les pensions”
Henri Sterdyniak, especialista francès en sistemes de jubilació
És generós i suposa el 15% del PIB, enfront de l’11% d’Alemanya o l’11,5% a Espanya “Tenen el mateix nivell de vida que el conjunt de la població; n’hi ha pocs de pobres”
“Els mecanismes de solidaritat que donen certs drets desapareixeran”
AFrança encara hi ha grans centres d’estudis econòmics independents d’interès privat. Gairebé una raresa europea. Creat el 1981 pel Govern francès i vinculat a la universitat, l’Observatori Francès de Conjuntures Econòmiques (OFCE) és un d’aquests casos. L’economista Henri Sterdyniak és director de departament de l’OFCE i un dels especialistes més importants en sistemes de jubilació. En aquesta entrevista, Sterdyniak explica el funcionament del sistema francès i les propostes que s’han fet per reformar-lo.
Quina és l’especificitat del sistema de pensions francès en el context europeu? Que és completament públic i relativament generós, perquè els jubilats tenen més o menys el mateix nivell de vida que el conjunt de la població i entre ells hi ha un nivell de pobresa molt baix. La peculiaritat de França per als treballadors del sector privat és que hi ha un règim general que, si li sumem els règims complementaris decidits per sindicats i patronals en acords d’empresa, que són igualment públics i obligatoris, fa que en general les pensions de jubilació siguin satisfactòries.
Quina diferència hi ha respecte a Alemanya?
Que a França el nivell de vida dels jubilats és el mateix que el de la resta de la població, mentre que a Alemanya són molt més pobres, amb un nivell de vida que representa el 80% de la resta de la població. Des de les reformes Hartz (del 2002, aplicades entre el 2003 i el 2005 a l’anomenada Agenda 2010 del canceller Schröder) s’ha desenvolupat un sistema privat, per capitalització, mentre que França s’ha mantingut en un sistema completament públic i social. Aquesta diferència explicaria la insistència alemanya a recuperar tots els deutes bancaris, perquè, entre altres coses, els deutes contenen els diners de les capitalitzacions de les pensions que es van invertir en certes aventures? Sí. Els francesos no van posar les pensions al mercat financer...
A més, hi ha una altra tendència demogràfica...
Els francesos tenen dos nens per dona, per la qual cosa tenim una degradació demogràfica molt més baixa que altres països europeus com Espanya i Alemanya. Per això tenim una perspectiva de jubilació més bona que d’altres.
O sigui, que el sistema que vostè qualifica de “generós” és, a més, sostenible? El sistema de pensions ha d’adaptar-se, en part, a l’evolució demogràfica, però a més hi ha una opció social que consisteix a dir quant han de pagar els actius per pagar les pensions. Quan la població es manté estable és més fàcil que quan disminueix, i en el cas francès es pot continuar pagant sense problemes. L’opció social consisteix a decidir que cal continuar pagant perquè la gent visqui satisfactòriament quan es jubila.
Quines són les propostes de canvi del sistema francès en aquesta campanya? A França l’edat de jubilació és els 62 anys i per tenir-la plena cal haver treballat 42 anys. Le Pen, com abans Mélenchon, diu que cal tornar al sistema de 60 anys després de 40 de treballats, però això és molt car. El candidat de dretes, Fillon, deia que calia passar ràpidament la jubilació als 65 anys. El programa de Macron és reemplaçar l’actual sistema de cotitzacions per un sistema nacional de punts. És la reforma que es va fer a Itàlia i a Suècia. Es considera que acumules un patrimoni i quan et jubiles es valora la teva esperança de vida segons la teva data de naixement i se’t dona una pensió conforme al valor que acumules. S’assembla a un sistema per capitalització, però és una capitalització nacional. És una gran reforma per unificar el sistema. El problema és que hi ha un període transitori molt complicat d’administrar, perquè si tens 50 anys, n’has cotitzat 25 en un sistema i cal recalcular els teus drets en un altre sistema. A més, en el sistema francès hi ha molts dispositius anomenats “de solidaritat” que donen drets a les dones que tenen fills, als aturats, als malalts, drets suplementaris als qui van tenir salaris baixos, als que van començar a treballar molt joves i als que van tenir condicions de treball particularment dures... Així que cal replantejar-ho tot, i aquest és el motiu pel qual Macron diu que caldrà pensar-ho durant cinc anys.
És socialment regressiu?
Segurament sí, perquè els mecanismes de solidaritat desapareixeran. A més, quan arribes als 60 anys, la teva esperança de vida no és la mateixa si has estat obrer o quadre. Això s’esborra i es considera que als 60 tots poden continuar treballant, i si vols jubilar-te tindràs una pensió miserable, per la qual cosa hi ha un risc que sigui injust.
Si l’actual sistema amb tants matisos funciona bé, per què hauríem de canviar-lo? Perquè és car i la idea és estalviar amb les pensions. Suposen el 15% del PIB, és a dir, més car que a Alemanya (11%), i que a Espanya (11,5%). A Itàlia suposen el 16,5% del PIB. La solució proposada és abaixar el nivell de les pensions i dels salaris per ser més competitius.
Què exigeix la UE pel que fa a aquest model francès?
Volen que abaixem les pensions al voltant d’un 20% i que augmentem l’edat de jubilació als 65 anys i després fins als 67. Abaixar el nivell de les pensions per rebaixar les cotitzacions de les empreses a efectes de competitivitat. No volen que augmentem les cotitzacions.
Això es veu reflectit en el programa de Macron?
Sí, perquè tot i que ell vol mantenir la jubilació als 62 anys, quan es passi al seu sistema de compte nacional, com que a poc a poc la gent arribarà a la jubilació amb una esperança de vida més elevada, el nivell de les pensions baixarà automàticament. Com a Suècia, se li dirà a la gent: pots optar per jubilar-te entre els 60 i els 70 anys. Però si ho fas als 60 et diuen que tens una esperança de vida de 28 anys, així que la teva pensió serà molt baixa, i si la vols alta has de treballar fins als 65 o 70 anys. És un sistema que obliga la gent a triar el moment de jubilar-se.
Macron també parla del “subsidi d’atur universal”. Què vol dir? Actualment el subsidi d’atur (en general el 57% del sou) està gestionat per sindicats i patronal. Les empreses cotitzen un 4%, i els treballadors, un 2,4%. Només els assalariats hi tenen dret. Macron vol nacionalitzar el subsidi d’atur i estendre’l als autònoms. Vol suprimir el 2,4% dels treballadors i reemplaçar-lo per un impost de l’1,7% per a tothom. El problema és que ja no seran els agents socials els que gestionaran la seguretat social, fet que no agrada als sindicats i que no se sap com es gestionarà.
La gran proposta social de Macron és eliminar l’impost sobre l’habitatge “per al 80% dels francesos”. Macron vol suprimir l’impost sobre les fortunes (ISF) i reduir els impostos sobre la renda del capital. Per compensar-ho, proposa suprimir l’impost d’habitatge per al 80% de la població. És veritat que aquest impost és socialment injust, però eliminar-lo farà que els ajuntaments caiguin, perquè és el que els fa viure. Seria millor reduir els impostos immobiliaris, que a França són molt alts, i augmentar l’IRPF. En lloc d’això es focalitza l’impost sobre l’habitatge per compensar el gran vector del seu programa.