La ira s’estén al Rif
La població del nord del Marroc viu en tensió des de fa mesos malgrat la condemna a presó de set implicats en la tràgica mort d’un jove a Alhucemas
El caràcter turbulent dels rifenys, que tan bé coneixen els llibres de la història militar espanyola, és a punt d’explotar una vegada més. La condemna a lleus penes de presó a set implicats en la tràgica mort del jove Mohcine Fikri, fa sis mesos a Alhucemas, no ha calmat els ànims d’una població que fa temps que protagonitza protestes i incidents, en ocasions d’una gran violència, que han acabat amb destrosses generalitzades i diverses desenes de ferits.
I és que els rifenys es consideren uns pàries entre els marroquins. Menyspreats per Hassan II, els intents de Mohamed VI per acostar-se a aquesta població del nord d’Àfrica, mitjançant promeses i inversions, no han calat. La tràgica mort de Fikri, triturat pel mecanisme d’un camió de recollida d’escombraries quan intentava recuperar el peix que la policia li havia confiscat, ha encès una metxa que de moment s’ha emportat el governador de la zona, però que encara no s’ha apagat i cada vegada està més a prop de fer explotar el barril de gasolina.
Després de la mort de Fikri, grups de joves rifenys s’enfronten periòdicament a les forces de seguretat marroquines. Els incidents més durs fins ara es van produir a finals de febrer, quan van assaltar una caserna de policia, a la qual van calar foc, així com a diversos vehicles policials i a un camió de Protecció Civil. Acusats d’estar manipulats per interessos espuris, els joves rifenys s’han organitzat entorn del Moviment Hirak Chaabi, que, afirmen, és espontani i independent de tota obediència política. Entre els condemnats pel cas Fikri hi figuren el conductor del camió que va posar en marxa el mecanisme assassí, dos policies presents en aquell moment i quatre funcionaris, acusats de donar una versió manipulada dels fets. Però els rifenys lamenten que la Justícia hagi deixat sense càstig les principals autoritats del port i els responsables de pesca, que feia mesos que assetjaven Fikri, un noi de 25 anys que comerciava amb el peix per ajudar la seva família nombrosa a tirar endavant.
Les reivindicacions no satisfetes dels rifenys es remunten a l’època de la dominació colonial francesa i espanyola, que van combatre amb gran violència. Asseguren que l’enorme incidència que el càncer té a la regió es deu al fet que els seus avantpassats van ser atacats amb armes químiques, fet que encara repercuteix en la població actual. Fa anys que reivindiquen, sense èxit, la construcció d’un hospital oncològic a la regió, encara inexistent malgrat les reiterades promeses oficials.
El pare de l’actual rei no va ocultar mai el seu menyspreu envers els habitants de la zona. Així que va aconseguir la independència, el 1958, el llavors príncep hereu va ordenar a les Forces Reials que sufoquessin a qualsevol preu l’aixecament dels rifenys, que titllava d’“apatxes”.
El Moviment 20-F, protagonitzat pels marroquins que exigien més democràcia, es va estendre per tot el Marroc sense incidents, tret de precisament a Alhucemas. La matinada d’aquell 20 de febrer del 2011 cinc joves de la localitat morien cremats en l’incendi d’una entitat bancària, un fet que encara es manté en secret. Les famílies de les víctimes asseguren que no han pogut accedir als resultats de les autòpsies dels cossos i que les conclusions de la investigació són plenes de contradiccions.
Encara que Mohamed VI ha visitat en diverses ocasions aquesta part del país, on el seu pare no va posar mai els peus, la rancúnia contra les autoritats i les institucions de l’Estat es manté intacta. Els mitjans oficials acusen grups separatistes de ser al darrere dels incidents. “Ens acusen de separatistes per demonitzar-nos –responen els militants d’Hirak–, però no ho som. Només volem que els avenços i les inversions que es duen a terme en altres llocs del Marroc arribin també a aquesta zona oblidada del país”.
Fikri va morir triturat en un camió de la brossa després de recuperar el peix que li havien confiscat