Indígenes contra el mur
El poble transfronterer dels tohono o’odham critica la col·locació a la seva reserva de desenes de torres de vigilància d’una empresa israeliana
Quan la patrulla fronterera va arribar a la reserva dels Tohono o’odham (poble del desert), al sud d’Arizona el 2013, i va anunciar un pla per construir 22 torres de vigilància amb tecnologia punta, Josh García va donar per fet que el seu poble donaria llum verda al pla. “Som molt passius, tímids i deien que les torres ens protegirien”, explica.
Però, amb tot, García, professor d’adolescents que va néixer a la reserva fa 36 anys, va preparar una sèrie de presentacions per explicar la seva oposició al pla als prop de 30.000 habitants de la reserva. “A part de l’impacte mediambiental vaig dir que seria una violació de la nostra sobirania; i vaig comparar la situació amb la dels palestins. Sorprenentment vaig veure que molta gent em donava suport”, diu.
Si resulta sorprenent que una part del poble tohono o’odham, que viu des de fa mil·lennis al desert d’Arizona i Sonora (Mèxic), se senti identificat amb els palestins, s’ha de dir que hi ha una explicació: l’empresa que va guanyar el contracte multimilionari per construir les torres és Elbit Systems, la multinacional israeliana de defensa, que també va participar en la construcció del mur a Palestina.
Elbit –que té com a lema corporatiu “qualsevol amenaça en qualsevol moment”– era un dels expositors a la Border Security Expo, la mostra empresarial de tecnologies de seguretat fronterera que es va fer a l’abril a San Antonio. Allà, el visitant a la fira podia fer-se una foto d’infrarojos amb la tecnologia Nighthawk que Elbit utilitza a les torres ja instal·lades a la frontera a prop de Nogales.
Elbit, juntament amb una altra empresa israeliana, Magal Security Systems –que també va construir el mur que envolta la franja de Gaza–, pretén rendibilitzar el pressupost que el president Donald Trump demana per a la construcció d’un mur nou. Si s’acaba construint, inclouria els 120 quilòmetres de la reserva dels tohono o’odham, limítrofs amb Mèxic.
Els participants a la Border Security Expo –principalment multinacionals de defensa, com Northop Grumann, General Atomics o Elbit Systems–, van coincidir que la promesa electoral de Trump de construir una barrera de formigó, comparable a la gran muralla de la Xina, no té gaire sentit. El que s’ha de fer, segons diuen, és ampliar el “mur virtual” actual, una xarxa de tanques, unitats mòbils, torres robòtiques i murs petits, tots equipats amb sensors subterranis, càmeres d’alta potència, i drons.
Gràcies a la seva experiència a Palestina, Elbit i Magal són líders mundials en aquesta àrea tecnològica. Elbit va substituir Boeing, que va incomplir les condicions d’un contracte per 1.000 milions de dòlars per al control militaritzat de la frontera a prop de Nogales. “Trump està creant noves vibracions en el sector”, va dir Bezahel Machlis, conseller delegat d’Elbit, el mes passat a Tel Aviv.
Les torres que es vol construir al territori dels tohono o’odham són estructures d’acer de 30 metres d’alçària. Equipades amb càmeres d’infrarojos, focus molt potents, sensors i aparells de radar. Estaran connectades per una xarxa de carreteres.
Així que detectin a les pantalles d’un centre d’operacions qualsevol activitat delictiva, ja poden ser immigrants o traficants de drogues, els agents de la guàrdia fronterera sortiran i podran accedir ràpidament a la zona per detenir-los.
Per això, la policia afirma que ajudaran a protegir les comunitats aïllades dels tohono o’odham, que habiten localitats de només cent o dues-centes persones, cada una a deu o vint quilòmetres de distància. Els protegiran dels narcotraficants, que controlen part del territori al costat mexicà, i dels grups d’immigrants i coiots que creuen la reserva.
Alguns pobles de la reserva donen suport al projecte. D’altres no. En qualsevol cas, la construcció de les torres s’ha endarrerit dos anys.
Deixant de banda les diferències, hi ha similituds entre els tohono o’odham i els palestins. “Nosaltres ocupàvem un territori enorme abans que arribessin els europeus, i l’únic que queda ja és la reserva; ara fins i tot la patrulla fronterera està envaint la zona i de mica en mica perdem més trossos del nostre territori”, explica García.
Tot i que ja pocs membres de la tribu viuen a Mèxic, un mur tallaria nítidament la terra històrica d’un poble transfronterer. Fins fa només 80 anys, els tohono o’odham encara mantenien la vida de fa un mil·lenni, compaginant el cultiu de blat de moro, fesols i carbassa amb la caça i la recollida de fruites.
“Hem estat un poble bastant nòmada –explica García–, i ho érem fins fa ben poc, en temps dels meus avis. Tenien diferents campaments i llogarrets. Un per a l’estiu, on treballaven la terra durant els mesos del monsó, i un altre per a l’hivern, on guardaven el bestiar. I també mantenien campaments per caçar, principalment conills, i recollir diferents classes d’aliments. Evidentment, no hi havia cap frontera en un sentit permanent o físic. Si els calia roba o cafè o llums de querosè, anaven a Mèxic a comprarlos; el meu avi, per exemple, parlava perfectament l’espanyol, a més a més de l’o’odham, i també l’anglès”.
Però a mitjans del segle passat, tot va començar a canviar. Molts tohono o’odham van abandonar el territori i van anar a treballar a Phoenix. Després, es van posar en marxa polítiques d’assimilació forçosa per als indígenes. “Van fer anar els nens a l’internat, alguns a Pennsylvania, d’altres, com la meva mare, a Tucson, on hi havia una escola presbiteriana –afegeix García–. Hi havia bastants abusos; van intentar moder- nitzar-nos, que parléssim anglès en comptes del nostre idioma”.
Ni tan sols ara, quan les botigues i els restaurants a Tucson ja comercialitzen artesania i cuina indígena mexicana, no es fan classes d’o’odham a la reserva. La pèrdua dels seus orígens s’ha agreujat pel canvi climàtic. “Conreàvem amb aigua de pluja. I últimament la terra s’ha tornat molt més seca i el clima, molt més càlid,” diu García.
Finalment, va arribar la seguretat fronterera. “La patrulla va començar a actuar amb força a la dècada dels anys vuitanta, quan arribava molta gent de Centreamèrica, fugint de les guerres. Va ser dramàtic per a nosaltres perquè, de sobte, es van establir controls a la reserva. Recordo que ens obligaven a baixar per registrar el cotxe. Són gairebé els meus primers records”.
Curiosament les primeres tanques es van erigir al costat mexicà. “Els propietaris mexicans van posar una tanca perquè els membres de la tribu no poguessin creuar; també hi ha molt racisme al costat mexicà”, diu.
Fins ara, la tanca d’acer que s’ha construït als voltants de Nogales no entra al territori reservat dels tohono o’odham. Però les torres de vigilància d’Elbit Systems poden constituir el primer pas a la construcció del mur tecnològic i militaritzat al territori.
“Vaig incloure aquestes fotos en les presentacions que vaig fer a les comunitats i la gent va veure del que es tracta de veritat”, diu García, ensenyant amb el seu ordinador portàtil una imatge d’una torre de vigilància feta per Elbit a Cisjordània. Es veu la torre patrullada per soldats israelians que apunten cap a la càmera amb les metralladores.
Els tohono o’odham s’identifiquen amb els palestins, que pateixen el mur que va construir la mateixa empresa La policia diu que els protegiran dels narcotraficants, però no es fien de qui els va robar el seu idioma