Mudança forçosa a Moscou
Al carrer dedicat a Julián Grimau a Moscou hi ha un vell edifici d’habitatges que parla de somnis, de vides, de la història de la ciutat més gran d’Europa. Però això s’acaba, perquè d’aquí a poc aquesta petita casa de cinc pisos, la primera de les conegudes popularment com a khrusxovkes, pot deixar d’existir.
Forma part de l’últim pla grandiós que té ocupats els alts funcionaris de la capital russa: eliminar de cop aquestes antigalles i construir edificis moderns i més habitables per a 1,6 milions de moscovites que viuen en gairebé 8.000 edificis semblants. Res a veure amb el modest pla que va posar en marxa l’exalcalde Iuri Lujkov el 1999 i que, encara inacabat, només ha substituït 1.651 edificis.
L’objectiu al·legat per l’actual alcalde, Serguei Sobianin, és millorar la vida de la població. El passat 20 d’abril, quan la Duma va aprovar en primera lectura la llei estatal que dona suport a la gran mudança, el diputat del partit governamental Rússia Unida Piotr Tolstoi va assenyalar que el 80% dels veïns dels barris on hi ha una alta concentració d’edificis de cinc pisos donen suport al programa i volen mudarse. Per a l’aprovació definitiva, la Duma ha de votar dues vegades més.
Però molts afectats s’oposen a una iniciativa que asseguren que s’ha pres sense consultarlos. Es queixen que no els han donat una informació clara sobre els seus nous habitatges, a quin barri se situaran ni com de lluny estaran del seu lloc de residència actual. Les organitzacions ciutadanes asseguren, a més, que la llei que permetrà posar en marxa l’operació és tan flexible que pot permetre abusos.
“Hi ha edificis que estan en mal estat i que haurien d’anar a terra perquè la gent visqués millor, però aquests edificis en concret no entren dins del programa. Després de llegir el projecte, em queda clar que, com que estan separats entre si, no resulten còmodes per als constructors, que pretenen fer edificis grans i molt cars”, explica a La Vanguardia Viatxeslav Borodulin, que representa el Moskovski Soviet, un dels moviments de guerra que aquesta mudança ha construït. “Destruiran parts de la ciutat d’acord amb els plans de les empreses constructores en comptes de preguntar que vol la gent”.
Les khrusxovkes són edificis d’habitatges d’entre 3 i 5 plantes que es van començar a construir com a habitatges socials en temps del líder soviètic Nikita Khrusxov, bàsicament amb plafons de formigó. Es calcula que formaven el 10% de tots els edificis de tota l’URSS. Avui arrosseguen un significat pejoratiu perquè són habitatges modestos, petits i antics, sense ascensor i amb envans gairebé transparents. Es creu que la del carrer Grimau va començar a construir-se el 1958. Però als anys seixanta es van començar a construir en sèrie a tota velocitat (podien construir-se en dotze dies) i es van convertir en el somni de tota una generació, que fins a l’arribada d’aquestes capses de sabates vivien majoritàriament en
komunalkes (pisos compartits per diverses famílies) o en cases sense aigua corrent i sense bany. La propaganda oficial, en cartells i pel·lícules de l’època, cantava lloances de les noves construccions i destacava l’alegria amb què famílies senceres (inclosos, de vegades, gos, gat i sogra) arribaven al nou paradís. A Moscou es construïen barris sencers de nous habitatges.
Les khrusxovkes es van deixar de construir el 1985 i, segons Borodulin, la majoria es tirar a terra en l’anterior pla de renovació: “Ara en deuen quedar només unes cinquanta”. En el nou pla s’inclouen també altres edificis de cinc pisos. Al seu lloc, es planeja construir cases de 15 o 20 pisos, la qual cosa al cap i a la fi seria un bon negoci. “Moltes de les cases incloses estan en bon estat, i quan es van construir se’ls va donar un termini de servei de 50-70 anys”.
Les xarxes socials són el principal mitjà pel qual els veïns estan mostrant el seu desencant. Algunes d’aquestes queixes se centren en la idea de demolir també edificis de maó que estan en bon estat. “A la nostra regió només hi ha edificis de cinc plantes de maó. Hi viuen els fills dels qui van construir aquella casa. El que passa recorda la col·lectivització. Per què hem de marxar de casa nostra?”, es queixava una veïna de la barriada de Marfino, la Marina, el 26 d’abril en una reunió amb els regidors de quatre districtes de Moscou en què els assistents van mostrar cartells amb missatges molt significatius: “Renovació = Deportació”, “Nosaltres no som immigrants”...
Les alarmes entre els veïns de Moscou es van disparar quan es va saber que als afectats se’ls donarà dos mesos per pensar-s’ho i escollir entre diversos pisos. Si no en decideixen cap, es procedirà al desallotjament per ordre judicial, contra la qual no podrien recórrer. A més, no es preveu la possibilitat de rebre una compensació econòmica segons els preus de mercat. Només s’admet la mudança. Segons Borodulin, la llei que tramita el Parlament viola la Constitució russa i el dret a la propietat privada.
Canviar a una casa millor està bé, però no a qualsevol preu. Alguns veïns també es queixen d’improvisació: “El 2015 ens van dir públicament que el nostre edifici de cinc pisos no s’enderrocaria i que passava a formar part del grup de restauració. Molta gent s’ho va creure, va comprar el seu pis aquí i va fer-hi reformes”, explica l’activista Keri Gugguenberguer. La renovació global de Moscou destruiria, a més, una zona verda plena de parcs al sudoest de la ciutat, un altre fet difícil de compensar.
I tot i que el nou pis sigui més ampli, tingui ascensor i envans gruixuts, els dubtes són molts: “Segons la llei, el que pot passar és que ens n’hàgim d’anar a un altre barri allunyat, quan ara tenim el metro a cinc minuts”, es queixa una altra veïna, la Ielena. Assegura que si es fes una enquesta fiable, el que tothom voldria és que el nou edifici estigués en un radi de cent metres de la seva ubicació actual. Els fa por que això sigui un somni. A més de les queixes dels veïns, diversos activistes i polítics han denunciat atacs que creuen que deriven de la seva posició en contra de la gran mudança. Galina Jovànskaya, del partit Rússia Justa, que va votar en contra a la Duma, ha dit a l’emissora de ràdio Eco de Moscou que ha rebut amenaces. Gugguenberguer ha dit a Facebook que un grup de quatre desconeguts la van agredir el 19 d’abril. Iúlia Galiàmina, diputada municipal del partit liberal Iàbloko, ha denunciat que algú li ha punxat les rodes del cotxe: “Crec que ha estat perquè vaig fer un míting en contra de la demolició d’edificis”.
Del nou programa de mudança i demolició de Moscou se’n va començar a parlar després d’una entrevista entre l’alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, i el president de Rússia, Vladímir Putin, el passat 21 de febrer. El cap del Kremlin hi va donar el vistiplau: “Fem-ho, però esperem que aquesta feina sigui en benefici de la gent, que millori les seves vides”, va dir Putin, que també ha advertit que s’han de respectar els drets dels ciutadans i que la mudança ha de ser voluntària.
Mentre els moviments veïnals preparen manifestacions contra la demolició de les seves cases, els diputats han de perfilar la llei, sobretot després del rebuig inicial dels plans de Sobianin. El diputat Piotr Tolstoi va assenyalar que per a la segona lectura s’han de tenir en compte els drets dels propietaris de pisos que no hi viuen, el procediment per valorar els immobles i l’opinió dels ciutadans. El seu company de partit Aleksandr Sidiakin va assenyalar que “sense l’opinió dels ciutadans no es pot fer la mudança. Si la majoria dels veïns d’un edifici està en contra que es faci, no es demolirà”, ha promès.
El govern local
planeja enderrocar els edificis més vells i construir nous habitatges,
però la població no
hi confia Demolir 8.000 edificis d’habitatges soviètics suposa traslladar 1,6 milions de persones