El Consell Fiscal expressarà confiança en els fiscals del 3% sense emparar-los

La cúpula de la Fiscalia vol que primer s’aclareixi la denúncia per coaccions

El Consell Fiscal de dimecres vinent serà un dels més agitats dels últims anys. Hi haurà sobre la taula dos conflictes aguts, el relatiu al cessament dels fiscals del cas 3%, –que incumbeix al finançament irregular de CDC, i el que ha destapat el saqueig al Canal de Isabel II de Madrid. Tots dos tenen en comú que han incendiat la Fiscalia Anticorrupció, una de les peces més sensibles de l’actual estructura del ministeri públic.

Però des de la Fiscalia General de l’Estat s’intenta aproximar posicions o, almenys, guanyar temps. Per afavorir-ho, hi ha un principi d’acord respecte al canvi dels fiscals del 3%, José Grinda i Fernando Bermejo, consistent en una declaració pública en què el Consell Fiscal expressi la seva confiança –i potser fins i tot el seu reconeixement– cap a la feina feta per aquests fiscals, però al mateix temps els negui la concessió de l’empara que han sol·licitat.

Grinda i Bermejo han demanat aquesta empara al Consell Fiscal a causa de la denúncia que ha interposat contra ells Rafael Pallardó, imputat en una altra investigació paral·lela. Pallardó afirma que els dos fiscals el van pressionar perquè declarés contra diversos membres de la família Pujol, entre ells el mateix Jordi Pujol i Soley i la seva dona, Marta Ferrusola. Per aquesta raó s’ha obert una investigació contra Grinda i Bermejo per presumptes coaccions.

Els dos fiscals denunciats tenen un suport majoritari entre els seus companys de la Fiscalia Anticorrupció, però alhora la seva relació amb el cap d’aquesta instància especialitzada, Manuel Moix, no és ni de bon tros del mateix signe. Moix és qui els ha canviat al capdavant de la investigació sobre el cas del 3%, amb l’argument que és lògic que l’assumpte quedi en mans de dos fiscals d’Anticorrupció a Barcelona –Fermando Maldondado i Teresa Duerto–, al·legant per això tant raons de proximitat geogràfica com d’optimització de mitjans.

Al Consell Fiscal es vol intervenir en el conflicte sense deixar ara per ara un rastre de vencedors ni vençuts. L’opinió d’aquest òrgan no és vinculant per al fiscal general de l’Estat, que és la màxima autoritat entre els fiscals, però hi té molt de pes. En especial, perquè aquest Consell és el màxim òrgan representatiu de la carrera. Té dotze membres, sis de la conservadora Associació de Fiscals (AF) i tres de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), mentre que els altres tres són institucionals. Aquests integrants nats són el mateix fiscal general, el tinent fiscal del Suprem i el cap de la Inspecció. I ara per ara la solució salomònica que s’ha obert pas és posar en relleu que valora positivament la tasca de Grinda i Bermejo, però sense dir que se’ls empara davant l’acusació de coaccions, en espera del que resulti de la investigació després de la denúncia que s’ha presentat contra ells.

Grinda i Bermejo, en tot cas, continuen acumulant suports a la Fiscalia Anticorrupció. També Juan José Rosa, el tercer fiscal que va assistir a la reunió amb Pallardó, però a qui aquest es refereix de manera marginal, perquè hi va intervenir tangencialment. En tot cas, a la sol·licitud d’empara presentada pels tres fiscals hi han donat suport les firmes de la major part de la plantilla, si no tota, d’Anticorrupció –com es pot veure per les firmes dels documents que es reprodueixen en aquesta mateixa pàgina–, començant per la número dos d’aquesta Fiscalia, la tinenta fiscal, Belén Suárez. L’escrit es refereix al “manifest atac a la imparcialitat que regeix la nostra funció”, tesi que subscriuen tots els signants després dels tres fiscals que diuen que han estat pertorbats en la seva tasca.

Gairebé tots els fiscals d’Anticorrupció han demanat empara juntament amb Grinda i Bermejo