El pes dels votants
Els electors de Podem i Ciutadans són, de mitjana, més alts, pesen menys i fan més exercici que els del PP i el PSOE
Pregunta: què ens diuen dels electors les seves dades biomètriques, el seu to vital o els seus hàbits de vida? Resposta: probablement menys del que imaginem si aquestes dades neixen d’un sondeig (tot i que sigui del CIS). Per començar, el marge d’error de les enquestes quan l’observació s’endinsa en els subgrups que componen la mostra creix fins al punt de neutralitzar o distorsionar qualsevol correlació que no reflecteixi grans diferències (veure gràfics). I per si això no fos suficient, qualsevol deducció que es derivi d’aquests indicadors no deixa de ser una simple especulació sense fonament científic.
Tot i així, les enquestes registren moltes dades curioses que es presten a una interpretació deductiva. Per exemple, si fos cert que els electors de Podem i Ciutadans són, de mitjana, més alts i pesen menys, aquesta circumstància podria respondre al fet que entre els votants d’aquestes formacions el contingent de joves és molt més gran. I si a més resulta que els seguidors de Pablo Iglesias i, sobretot, d’Albert Rivera confessen practiquen freqüentment exercici físic, llavors l’explicació semblaria encara més sòlida.
Tot i això, les enquestes ens ofereixen altres dades que són molt més difícils d’interpretar, ja que exigirien un estudi específic més ampli. Per exemple, les relacionades amb el to vital dels electors. En aquest sentit, els graus de felicitat més baixos (7,7 davant 8) i de satisfacció amb la vida entre els votants de l’esquerra suposen una constant que es repeteix una vegada i una altra fins a convertir-se en un indicador consistent. Podria ser que aquestes xifres responguessin al fet que electors del PSOE i de Podem tenen un poder adquisitiu més baix que els del PP i Ciutadans i això els fa sentir-se més dissortats? O potser la seva infelicitat neix de l’inconformisme d’esquerres davant un món que no els satisfà?
En canvi, les alineacions canvien quan es pregunta per la satisfacció amb el temps lliure de què disposen els electors o amb el seu estat de salut. En el primer cas, els votants del Partit Popular i el PSOE es mostren molt més satisfets que els de Podem i Cs, i en el segon passa al revés: els seguidors d’Iglesias i Rivera registren més graus de satisfacció amb la seva salut. Així doncs, aquests registres responen a una qüestió generacional? És a dir, el contingent de jubilats més important entre els votants populars i socialistes explicaria que disposen de més temps lliure, mentre que la majoria de joves que donen suport a Podem i Ciutadans justificaria menys preocupacions sobre el seu estat de salut.
En qualsevol cas, altres indicadors que apareixen en els sondejos podrien ajustar-se a les dues hipòtesis explicatives que hem fet servir fins ara: la fissura generacional i les diferències de poder adquisitiu (o d’expectatives polítiques i socials) entre els diferents grups de votants. En el cas dels hàbits horaris, per exemple, els votants del PP i el PSOE es fiquen al llit abans (i s’aixequen més tard) que els de Podem i Ciutadans. En aquest punt la superior mitjana d’edat dels electors dels partits tradicionals tornaria a encaixar amb aquest comportament.
En canvi, els hàbits alimentaris –tot i que no tots–respondrien millor a les distincions ideològiques i a la seva explicació partint de les diferències de poder adquisitiu. La dieta podria ser un bon exemple, ja que els votants del centre-dreta declaren que mengen més carn i més peix que els de l’esquerra. Tot i això, hi ha altres aspectes de la dieta que sembla que encaixen millor amb les diferències generacionals. Aquest seria el cas de la ingesta de dolços, que és més gran entre els electors de Podem i Cs. I el mateix passa amb el nombre de menjars diaris o que s’efectuen fora de casa: els seguidors d’Iglesias i, sobretot, els de Rivera mengen més vegades al dia i, a més, ho fan amb més freqüència fora del seu domicili que els del PP i el PSOE.
En fi, sembla que últimament la vida política funciona com una novel·la negra, i en aquest escenari les casualitats no existeixen. Ni tan sols les més innocents.
L’elector de centredreta continua mostrant-se més feliç que el d’esquerra
Els votants del PP i Cs mengen més carn i peix que els del PSOE i Podem
L’edat mitjana dels electors i la seva filiació sociològica podrien explicar les diferències