Per més i millor ocupació
LA litúrgia del Primer de Maig, la festa del treball, se celebra avui a Espanya amb més de setanta manifestacions arreu del país, que són les convocades pels dos sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT, per posar de manifest una llarga sèrie de reivindicacions per millorar el panorama laboral. La jornada coincideix amb el quart any de recuperació de l’economia i de l’ocupació, en un escenari de bones perspectives.
Des de finals del 2013, quan es va assolir el punt mínim d’ocupació, fins avui s’han creat 1,7 milions de nous llocs de treball i s’ha arribat fins als 18,4 milions d’ocupats. El ritme de creació d’ocupació ha evolucionat en paral·lel a l’increment del producte interior brut, amb una mitjana de 566.000 nous llocs de treball per any. Les previsions del Pla d’Estabilitat enviat a la Comissió Europea són mantenir aquest ritme i arribar fins als 20 milions d’ocupats el 2020, els mateixos que hi havia abans de la crisi. No és un escenari ideal però suposa el final de la desesperança que s’havia generat en aquest país.
Els sindicats fan bé de pressionar –com faran avui– per aconseguir accelerar el procés de millora laboral en curs. En algunes de les seves reivindicacions, tot i això, corren el risc d’equivocar-se. Aquest és el cas de la seva petició de derogar la reforma laboral, ja que suposaria tallar de soca-rel el positiu impacte que aquesta normativa ha tingut i té en la creació d’ocupació, a més que això crearia una greu inseguretat jurídica que lesionaria la confiança de les empreses per contractar nous treballadors.
Dit això, és evident que hi ha molt a fer per millorar el marc laboral actual i que cal afrontar noves reformes per aconseguir més estabilitat en l’ocupació, reduir els elevats índexs de temporalitat, eliminar la bretxa salarial que discrimina les dones, buscar solucions per a l’elevat atur juvenil, assolir nivells salarials més elevats, en sintonia amb una millora de la productivitat, així com la instauració d’una renda mínima per evitar l’exclusió social dels més desfavorits, mentre s’implementa un pla de xoc per impulsar l’ocupació de qualitat, en el marc d’una aposta decidida per la innovació i la investigació que aporti més valor afegit al sistema productiu. Aquestes reivindicacions dels sindicats constitueixen el gran repte que ha d’afrontar el conjunt del país per consolidar un camí de veritable progrés i benestar.
En el termini més immediat, els sindicats també impulsen una crida al diàleg per desbloquejar la negociació de l’acord que ha de regular el conveni col·lectiu d’aquest any i el vinent, que afecta 7 milions de treballadors, i per al qual la patronal ha fet ja una proposta d’augment salarial que podria ser d’entre l’1% i el 2,5%. Els acords marc per a la negociació col·lectiva han estat sempre molt eficaços per garantir la pau social en les empreses.
L’aposta per més i millor ocupació, que és el gran repte del país, és fonamental per poder garantir el finançament de les pensions. En aquest sentit, una altra reivindicació dels sindicats, en el marc del pacte de Toledo, és aconseguir la restauració de la revalorització automàtica de les pensions per eliminar un sistema que consagra la seva progressiva pèrdua de poder adquisitiu.
La celebració del Primer de Maig, en suma, torna a servir per posar sobre la taula problemes urgents que requereixen un gran esforç de diàleg i de feina conjunta de sindicats, patronal, Govern i forces polítiques per buscar les millors solucions possibles.