Numerologia pal·liativa
54 s’escriu LIV, i això ja m’agrada més, perquè LIV seria l’inici de ‘viure’ en anglès i el capgirament d’un món vil
Fa temps que intento convèncerme que el número cinquantaquatre és molt interessant. Tinc arguments de tota mena. D’entrada, perquè 54 és el prefix telefònic internacional del país de Leo Messi, i això sol ja l’hauria de situar entre els meus números favorits. Segurament, també és prefix regional o provincial de molts altres llocs el món, però com que amb el 54 davant es pot trucar a Rosario, la resta d’opcions perden interès. En termes nocturns, o noctàmbuls, cinquanta-quatre remet a la llegendària discoteca de Manhattan, Studio 54, temple de la música disco primigènia, que va tenir una pàl·lida còpia al Paral·lel barceloní de 1980 a 1994. Reconec que, tot i el seu renom durant els anys vuitanta, no vaig freqüentar mai gaire el nostrat Studio 54, reobert ara després d’una remodelació amb el nom de Sala Barts. Sempre em van cridar més altres sales com Bikini, Zeleste o KGB, però potser ara m’avindria a anar-hi, ni que només fos perquè em faig gran. Cinquanta-quatre és el nombre de cartes que té la baralla francesa, inclosos els dos comodins (Macron i Le Pen).
Per completar aquest absurd recorregut pal·liatiu per la numerologia d’un número aparentment intranscendent, recorreré a les ciències empíriques. 54 és el nombre atòmic del xenó, un gas inodor i incolor, molt pesat però noble i el símbol del qual, Xe, ens fa pensar en els habitants de la sempre interessant ciutat de València. En canvi, no em diu gran cosa que segons el codi Ascii dels ordinadors el 54 ascii equivalgui al caràcter 6. Tampoc em sembla un gran què que l’asteroide número 54 es digui Alexandra, batejat per un tal Goldschmidt a París el 10 de setembre de 1858. En números romans, cinquantaquatre s’escriu LIV, i això ja m’agrada més, perquè LIV seria l’inici del verb viure en anglès i el capgirament absolut d’un món vil. Els aficionats al càlcul segur que encara m’hi afegirien altres propietats: potser em farien veure que 54 és igual a 2 per 3 elevat al cub, o buscarien les seves equivalències en alguns sistemes que fan servir els informàtics. En sistema binari, per exemple, 54 s’escriu 110110 i en sistema hexadecimal (base 16) 36. Aquesta equivalència m’agrada especialment per raons que s’entendran ben aviat. Llàstima que al món civil encara sigui vigent el sistema decimal. En canvi, de vegades els informàtics utilitzen el sistema octal en comptes de l’hexadecimal. I en sistema octal (base 8) 54 s’escriu 66 i no m’agrada gens. L’any 54 Xavier Dalfó va fundar a Figueres la revista Canigó, una de les poques publicacions periòdiques que tenia l’independentisme de l’època, dirigida des del 71 per l’última Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Isabel-Clara Simó, i amb col·laboradors com Quim Monzó. Avui faig 54 anys i no sé gaire quina cara posar.