“La tecnologia obre una bretxa de salut entre qui vol cuidar-se i qui no”
Jordi Serrano, fundador d’Universal Doctor i cofundador de Healthio
Es una ‘arena’ de la innovació en salut; no ho volem anomenar conferència, congrés o fira perquè volem que sigui una cosa diferent”. Així defineix Jordi Serrano Healthio, l’esdeveniment en el qual ha aconseguit reunir pacients, professionals sanitaris, enginyers i empreses vinculades a la innovació en l’àmbit de la salut perquè comparteixin els seus coneixements entre el 3 i el 5 de maig al Palau de Congressos del recinte de Montujuïc de Fira Barcelona. Assegura que no ha estat fàcil i ha hagut d’esquivar no només crítiques sinó fins i tot traves legals per reunir en un mateix espai avenços mèdics, experiències de pacients, demostracions d’apps i d’altres dispositius tecnològics o intervencions quirúrgiques en streaming. Ho ha assolit amb un format inèdit en què ha aconseguit implicar multinacionals com Microsoft o Abbott, hospitals com els de Vall d’Hebron, Clínic,SantJoandeDéu,GermansTrias i Pujol i l’Institut Guttmann, i institucions com el Col·legi de Metges de Barcelona, l’Obra Social La Caixa, diverses associacions de pacients i empreses tecnològiques com Psious, fins a reunir més de 70 expositors i 300 conferenciants.
Quin és l’objectiu de tant d’esforç?
Volem mobilitzar la innovació per democratitzar la salut; fa anys que parlem d’empoderament del pacient i del desempoderament del sanitari i ara, aprofitant la innovació tecnològica, tenim una gran oportunitat per impulsar-ho. No pot ser que les innovacions en l’àmbit de la sanitat triguin 17 anys de mitjana a implementar-se i a arribar als ciutadans, i pensem que si posem pacients, sanitaris i indústria a la mateixa arena segur que avancen més ràpid que per separat.
Què trobaran els que vagin a Healthio? Hem creat un format el més diferent possible que vol ser una barreja entre el museu de la ciència, el saló de l’educació i un ikea de la salut, però sense comprar. La gent arribarà i trobarà un coordinador que els explicarà que hi ha vint-i-cinc itineraris possibles relacionats amb la salut mental, la salut de la dona, l’envelliment saludable, la hipertensió, la diabetis, la genòmica, la realitat virtual... I podrà escollir quin itinerari vol seguir, perquè cada pocs minuts sortirà un tour guiat, o moure’s pel seu compte.
En què consisteixen aquests itineraris?
Cadascun té diferents parades. En el de diabetis, per exemple, n’hi ha cinc. A l’inici el coordinador explica breument què és la diabetis. Després, la primera parada es fa en l’empresa Social Diabetes, que és una app creada per un diabètic que ha tingut tant d’èxit que les grans farmacèutiques han abandonat les seves aplicacions per vincular els seus productes en aquesta. La segona parada és en les associacions de pacients diabètics. La tercera, a l’empresa Abbott, que disposa d’uns pegats per mesurar la glucosa sense punxades. La quarta és davant l’estand del Clínic i el Vall d’Hebron. I la final consistirà en una explicació amb idees per a la millora de la salut dels pacients. A més, al recinte hi ha quatre àgores on més de 300 ponents aniran fent xerrades curtes, de 15 minuts, sobre qüestions relacionades amb la salut i el benestar. En altres itineraris els participants sortiran a passejar pels jardins de Montjuïc amb braçalets que registraran la seva activitat i després els metges els explicaran la importància de l’activitat física; en d’altres coneixeran quines teràpies es poden fer mitjançant realitat virtual o com conèixer les dades de pol·lució si tens problemes respiratoris, per esmentar alguns exemples.
Què aporta la tecnologia a la salut?
Durant un temps semblava que amb la tecnologia empitjorava l’atenció sanitària perquè el metge estava teclejant a l’ordinador en lloc de mirar al pacient. Però ara que els sistemes de reconeixement de veu sembla que ja funcionen, notarem millores. I en la mesura que cada vegada hi ha més aplicacions, sensors i dispositius relacionats amb la salut, hi haurà més facilitats per apostar per la prevenció, així que creiem que s’obrirà una bretxa i veurem diferències de salut –fins i tot diferents taxes de mortalitat– entre qui s’interessi pel benestar i per l’envelliment saludable ajundant-se de la tecnologia i qui no, entre el que es preocupi de cuidar-se i el que no. D’altra banda, la proliferació de sensors, apps i el big data permetran accelerar els estudis clínics i beneficiarse abans dels avenços científics i de les aplicacions de la genòmica.
I no és arriscat oferir a tercers tantes dades de la salut personal?
Es poden tenir recels en compartirlos, però a través de Facebook i segons com tinguis configurat el mòbil ja deixem rastre i informació del nostre estil de vida. I com més informació disponible es tingui en comú més s’avançarà. De fet, les plataformes de pacients ja estan compartint moltes dades perquè saben que és la millor manera que progressin els tractaments. Si les dades s’anonimitzen bé, no hi hauria d’haver impediments per tal que s’utilitzin per investigar.
Els ciutadans senten parlar de tota mena d’artefactes i d’una revolució tecnològica que milloraran la seva salut però després no troben aquesta realitat a les consultes mèdiques. Per què no arriben aquests avenços a la cura? Sovint costa d’implantar les millores tecnològiques perquè ningú no vol perdre la seva veta de mercat o de control. Això passa per exemple a l’hora d’unificar i connectar les històries clíniques, un camp en el qual s’està avançat però que s’ha vist molt dificultat per la competència entre proveïdors de sistemes informàtics o l’interès dels responsables d’hospitals per blindar els seus mitjans. D’altra banda, moltes d’aquestes innovacions tecnològiques necessiten un rodatge per ajustar-se i per demostrar la seva eficàcia, requereixen assajos i temps. Encara hi ha molta especulació sobre els beneficis reals d’algunes innovacions, però quan les persones puguem portar sense esforç la nostra història clínica al mòbil, quan en comptes de braçalets portem sensors que captin els nostres indicadors de salut i els comparteixin amb els metges, i quan aquests puguin fer diagnòstics ràpids mitjançant anàlisi i proves des del seu propi mòbil i adoptar decisions preventives, la persona que vulgui cuidar-se hi guanyarà molt, i el seu benestar i la seva salut diferiran del que no se’n preocupi. I en zones on no hi ha gairebé recursos, aquests mitjans suposaran una revolució en l’atenció sanitària.
L’INTERÈS DE L’ESDEVENIMENT Si posem pacients, sanitaris i indústria a la mateixa arena, segur que avancen més ràpid