La bandera prèmium
Ens cal una bandera prèmium. Ara tots els col·lectius més o menys importants s’identifiquen amb uns colors, amb un emblema o amb una bandera. Els de la PAH, per exemple, porten unes armilles verdes i el senyal de stop desnonaments. Els que han estat distingits amb la Creu de Sant Jordi la llueixen a la solapa de l’americana, tot i que, avui, hi ha més creus que gent que dugui americana. Per als que només volen viure prèmium, doncs, els cal una bandera. No n’hi ha prou amb una insígnia, un escut o un símbol. La bandera és el súmmum, com la de la pau, la de l’arc de Sant Martí o les de les nacions sense Estat.
Rumiant-hi, d’entrada penso en una tela de vellut amb un diamant dibuixat al bell mig, o potser un lingot d’or. També pot ser un cocodril verd sobre fons groc, o rosa, o blau cel, ben contrastat. Per petita que sigui la bandera, en la pantalla d’un caixer automàtic, per exemple, el perfil del brillant o el del cocodril s’identificaran perfectament. Ja tenim unes primeres propostes de bandera, doncs.
Tot plegat se’m va acudir fa uns dies al gimnàs. Vaig anar al que tinc a prop de casa per demanar informació. La noia que m’atén em diu que la gent com jo, la gent que no trepitjaríem un gimnàs ni per mal de morir i que quan ens hi acostem hi anem com el conseller Santi Vila, arrossegant els peus, el que hem de fer és apuntar-nos a alguna “activitat dirigida”. I, ateses les meves característiques, em recomana les que són cardiovasculars.
Llavors m’ensenya un prospecte: “sh’bam, body combat, step, zumba, cycling, aquatraining i sortir a córrer”. Respiro alleujat quan arribo a aquesta última modalitat, que és l’única que entenc d’entrada, i tot seguit en llegeixo l’explicació: “Practica running acompanyat a través dels millors recorreguts urbans o en àrees específiques”. El que han arreglat per una banda ho han espatllat per l’altra. Quan la meva informadora s’adona del meu interès per aquesta activitat, hi afegeix: “Als runners els agrada molt i el monitor que ho fa sap motivar molt bé el personal”.
Davant de l’allau de paraules que no entenc, demano que, mitjançant concurs públic, votació popular o pel sistema que es consideri més adequat, es decideixi una bandera prèmium. Sota la bandera anglesa, que ho posin en anglès; sota la italiana, en italià; sota les quatre barres, en català; i sota la bandera prèmium, que facin servir aquest nou llenguatge, que consisteix a parlar en la nostra llengua però farcint-la d’anglicismes innecessaris, com ara shopping, password o showroom. Així sabrem en quin idioma ens parlen. El cas del gimnàs només és un exemple entre mil, esclar.
El gimnàs ofereix: “sh’bam, step, zumba, cycling, aquatraining i sortir a córrer”