Mort al costat de l’Everest
UELI STECK (1976-2017) Alpinista suís
L’alegria és l’essència de l’èxit”. Així acabava un dels millors alpinistes del moment, el suís Ueli Steck, l’últim post, fa una setmana, a la seva pàgina web, on donava compte dels seus plans, la travessia Everest-Lhotse, en estil alpí, el projecte més ambiciós d’aquesta temporada al Sostre del Món. Steck, de 40 anys, va trobar ahir la mort al costat de l’Everest, al Nepal, quan escalava la paret est del Nuptse (7.861 metres), segons explicava Ferran Latorre, amb qui va coincidir dissabte al camp 2 del Sostre del Món, instal·lat a 6.475 metres.
Steck escalava en solitari, sense cordes, quan a una alçària d’uns 7.200 metres es va precipitar al buit, segons el relat de Latorre, que ahir al matí –juntament amb els seus companys d’expedició, el francès Yannick Graziani i l’austríac Hans Wenzl– ascendia del camp dos al tres, a uns 7.400 metres, per tornar a descendir, dins del seu programa d’aclimatació per coronar l’Everest (8.848 metres). “Ahir vam dinar junts. El xerpa amb qui anava havia patit congelacions, però ell ens va dir que volia pujar el Nuptse, l’Everest i el Lhotse (8.516 m) aquesta temporada, empalmant els dos segons”, relatava Latorre.
Un equip de sis escaladors va rescatar cap a dos quarts de cinc, hora local, el cos de Steck a uns 6.000 metres, als peus de la paret del Nuptse, per sota del camp dos. El rotatiu de Kàtmandu Himalayan Times indicava que Steck hauria relliscat però la seva família va demanar que no s’especuli sobre les causes de l’accident. Les restes de l’alpinista, que era conegut com la Màquina Suïssa per les seves pujades veloces i en solitari a pics de tot el món, van ser traslladades en helicòpter fins a Kàtmandu.
Aquesta és la primera mort que cal lamentar aquesta temporada a la zona de l’Everest, muntanya que comparteix camp base amb el Lhotse i el Nuptse. “Un dia ràpid des del camp base fins a 7.000 metres i tornada a baix. M’encanta. Crec en l’aclimatació ràpida”, va escriure a les xarxes socials dimecres. La rapidesa era la senya d’identitat de Steck, guanyador de dos Piolets d’Or, que serien com els Oscar de la muntanya. Entre els seus rècords figuren la cara sud de l’Annapurna (8.091 m) en 28 hores, pujar i baixar, el 2013, i la cara nord de l’Eiger per la via Heckmai, en dues hores i 22 minuts, el 2015. També aquell mateix any va coronar en 62 dies els 82 cims de més de 4.000 metres dels Alps.
I a l’Annapurna, el 2008, havia participat en una mena de missió impossible, en l’operativa que es va organitzar per intentar salvar la vida del navarrès Iñaki Ochoa de Olza. Steck va donar una superba lliçó de companyonia.
Fa quatre anys, Steck, Simone Moro i el càmera Jonathan Griffith, al mateix camp 2, a prop d’on es va produir ahir el fatal accident, es van veure embolicats en un greu aldarull. Desenes de xerpes enfurismats els van atacar a pedrades i els van colpejar enfadats per un incident que s’havia produït unes hores abans a 7.200 metres. Els xerpes estaven equipant un tram de la muntanya per facilitar l’ascens dels seus clients quan els tres alpinistes van passar per aquell lloc per lliure, sense necessitat d’anar assegurats. Del malestar i de dir-se el nom del porc van passar més tard directament a la violència física i les amenaces de mort. Steck i els seus companys van haver de abandonar a correcuita l’Everest amb molt mal gust de boca.