Informe confidencial de la Guàrdia Civil sobre Andorra
Quan Miguel Mateu arriba a l’ambaixada es troba sobre la taula el “conflicte d’Andorra”. Un grup de maquis ha intentat ocupar la ràdio d’Andorra i França hi ha enviat un centenar de gendarmes per controlar la situació. Espanya també hi ha enviat la Guàrdia Civil. Entre els documents lliurats a Poblet hi figura uninformede14pàgines(Situación política social de los Valles), datat a les Escaldes amb el 4 de febrer del 1945, que el cap del destacament de la Guàrdia Civil envia a les altes instàncies polítiques espanyoles.
Per al cap de la Guàrdia Civil el drama d’Andorra és “el xoc d’una constitució política i social de l’Edat Mitjana amb les exigències de la vida moderna”. Comença per dir que “Andorra era un país pobre” però “potser no fa més de vint anys” va començar un gran canvi: explotació d’hulla blanca, creació de la hidroelèctrica Fhasa [de la qual Miguel Mateu era conseller], Ràdio Andorra, xarxa de carreteres, hotels, turisme... També assenyala el desig dels andorrans de “conservar la independència, de no ser espanyols ni francesos”, ja que “per a ells és substancial, perquè aquí rau la base del seu benestar, aconseguit a base de les concessions duaneres i de les possibilitats del seu intens contraban. A més, gaudeixen d’una gran llibertat, gairebé no paguen tributs ni estan subjectes al servei militar”.
En la seva descripció del país reconeix que “l’idioma oficial és el català i la població és catalana per raça, per costums, per la seva cultura”. I afegeix: “De la mateixa manera que afirmem que el territori i la població són catalans, més ben dit espanyols, és precís aclarir que l’Estat Espanyol no té directament cap sobirania de dret i que aquesta correspon íntegrament als dos coprínceps”. Per això proposa d’actuar sempre a través de la Mitra, fins al punt de posar l’escut episcopal sobre la bandera espanyola. A un altre nivell, demana de reforçar l’ensenyament per evitar que hi hagi més alumnes que vagin a l’escola francesa, com passa a Canillo. I suggereix enviar mestres catalans perquè dominen la parla dels andorrans (“és precís espanyolitzar amb paraules catalanes”). També analitza el limitat paper de la policia andorrana (un cap i sis policies), que diu que no controla res: “El seu cap beu bastant i és incondicional dels francesos”.
Com a conclusió, assenyala: “Si volem fer-la espanyola és precís provar d’aconseguir-ho amb una política hàbil i contínua però sense dir-ho. Fins i tot si arribéssim a l’absorció, caldria deixar-los per molt de temps la il·lusió d’independència, com per pur formalisme”. Proposa de retirar la Guàrdia Civil, però que es quedi a la Seu d’Urgell perquè puguin “anar amb freqüència a Andorra, utilitzant qualsevol pretext, per no perdre la relació amb la població i que s’acostumin a veure la Guàrdia Civil en dependències de l’Episcopat”.
El cap de destacament suggereix enviar mestres catalans per “espanyolitzar amb paraules catalanes”