La volta catalana reneix
Arquitectes i paletes de tot el món es formen en la tècnica de la volta tapiada tradicional de la construcció mediterrània del segle XIX
Cal recuperar la saviesa guardada en la construcció tradicional”, diu Diana Ros, arquitecta que ha participat en el curs de volta catalana que ha convocat el Gremi de Constructors de Mataró i del Maresme, que ha despertat un gran interès entre els professionals del sector. Els encarregats d’impartir el curs són professionals en bioconstrucció de l’escola Orígens.
Al curs de Mataró, com ja ha passat amb quatre cursos més sobre la volta tapiada tradicional de la construcció catalana, que no utilitza ni ferros, ni forjats com a formigó, hi van professionals de totes les nacionalitats. “Fins i tot hi ha participat un estudiant d’Oxford que fa un doctorat sobre la volta catalana, revela Ferran Bergonyó, arquitecte tècnic i director del curs. “Els professionals tornen a apostar per la qualitat, les voltes i les estructures de fusta més tradicionals”, reconeix. “Aquí no ens estem inventant res, recuperem el coneixement dels nostres avis”, sentencia.
El constructor Juan Jordán, president del gremi, en dona fe i rememora els seus orígens com a paleta: “Als anys seixanta, cobràvem 1,50 pessetes per hora construint voltats amb volta catalana”, una tècnica que va caure en l’oblit a partir del 1967, amb l’aparició del formigó, material més econòmic però de menys durabilitat.
El paleta d’avui dia ha sentit parlar els seus avis de la volta catalana, però no ha conegut aquesta tècnica perquè no ha perdurat la transmissió de pares a fills. Al curs participen paletes que “volen millorar els seus coneixements”, empresaris que apliquen criteris de sostenibilitat a les seves promocions, estudiants d’arquitectura i arquitectes ja consolidats. “A la universitat ens formen bé, però la part tradicional i manual queda coixa, necessitem més coneixements pràctics”, reconeix Diana Ros, sorpresa per la baixa inversió econòmica que necessita una estructura com la volta tapiada.
La volta catalana, també coneguda com a volta tapiada de maó ceràmic pla, utilitza materials molt bàsics com el ciment de morter i el guix d’enduriment ràpid. “Subjectes el maó amb una mà, esperes deu segons i ja s’aguanta”, explica Bergonyó.
Aquest tipus de construcció permet avançar molts metres sense fer servir acers ni formigons. Els maons es col·loquen deixant a la vista la part plana i queden units per guix i ciment. D’aquesta manera es poden cobrir ràpidament grans llums, com defineixen en arquitectura els espais oberts, sense necessitat d’instal·lar pilars de suport, contràriament al que passa amb els sistemes reticulars o de bigues unidireccionals que s’utilitzen en altres tècniques més modernes. “El més important en la consolidació de la volta és la fortalesa dels laterals; si un d’ells es mou, la construcció es desploma”, explica Juan Jordán.
Al curs de Mataró, el cinquè que repeteix l’escola Orígens, segons detalla Ferran Bergonyó, s’hi han inscrit 25 professionals procedents de Toledo, Castelló, Madrid i “molts del Maresme”, perquè tenen ganes de saber els coneixements ancestrals de la tècnica de la volta catalana, que també s’associa a la bioconstrucció, “perquè és un sistema de baix cost” que no malgasta recursos naturals, ja que la temperatura que necessita el ciment ràpid o el guix és més baixa que la que es fa servir per produir ciment portland o argila, un material habitual en la fabricació de maons.
El sistema s’associa a la bioconstrucció pel baix impacte dels materials bàsics