Art per a les noves generacions

BARCELONA

Arreu tinc la percepció que els museus de ciència, tecnologia o història natural són més accessibles a les famílies i els joves que no pas els d’art. Als primers, tocar està garantit, està permès i és necessari per aprendre; als segons, tot i que tenen una oferta educativa cada vegada més variada, conserven un cert deix elitista que sovint els relega a l’obligada visita amb l’escola o a un taller familiar ocasional. Malgrat que els museus d’art de Barcelona són gratuïts per als menors de 16 anys i que els departaments educatius han fet bona feina, encara no són vistos com un recurs de lleure familiar recurrent. La manca d’espais permanents on es pugui experimentar (i reflexionar) amb l’art sempre que el museu estigui obert en podria ser un dels motius.

LOS ANGELES

El Lacma de Los Angeles, amb el programa Arts for NexGen (Next Generation), ha aconseguit posicionar-se com el lloc idoni per a l’experimentació i la reflexió on joves i famílies en són actors vius. Ideat el 2003, el NexGen obre el museu a una comunitat socialment més diversa i reivindica la creació de connexions personals amb l’art a partir de tres pilars: mirar, parlar i fer art. D’entrada, es va crear una categoria de membre del museu gratuïta per a tots els menors de 17 anys i per a un acompanyant adult (la clau de l’èxit!), i es va posar el focus a proporcionar experiències creatives úniques i significatives, com ara un espai taller permanentment obert, on joves i adults poden pintar en taules comunitàries, que rep més de 100.000 visites l’any. NexGen va tancar el 2016 amb 234.016 membres.

‘TO DO’

La cultura s’aprèn en primera persona, gaudint del patrimoni, creant, experimentant, reflexionant i compartint nous coneixements; i els museus són agents educatius molt potents. Una de les preocupacions del sector cultural continua sent com atreure els joves i les famílies als museus d’art. Una preocupació que hauria de ser de ciutat i que es podria encarrilar eliminant de manera efectiva la barrera econòmica dels infants donant també gratuïtat als adults que els han d’acompanyar. Així, i dedicant més recursos a oferir un lleure creatiu de qualitat que creï vincles emocionals amb l’art, podríem veure com els museus –llocs idonis per a l’aprenentatge vivencial– impacten a poc a poc en la transformació del teixit social en benefici de tothom. Els resultats del Lacma són esperançadors.

ALS MUSEUS FALTEN ESPAIS PERMANENTS ON ES PUGUI EXPERIMENTAR EL NEXGEN S’HA POSICIONAT COM EL LLOC IDONI PER A LA REFLEXIÓ i L’EXPERIMENTACIÓ CALDRIA DEDICAR MÉS RECURSOS A OFERIR UN OCI CREATIU DE QUALITAT