Estirada d’orelles doble
Les administracions públiques han tornat a rebre una doble estirada d’orelles per part del Síndic de Greuges i de la Síndica de Barcelona pel “fracàs” de les mesures aplicades per erradicar el fenomen del top manta a la capital catalana. Els síndics Rafael Ribó i Assumpció Vilà s’han atipat durant els dos últims anys de demanar unitat d’acció a les institucions responsables i mesures eficaces per aturar aquest greu problema. Ribó va declarar fa quinze dies que donava per finalitzada la seva feina en relació amb el top manta i en to resignat va dir: “No llanço la tovallola però les actuacions que s’han efectuat són desiguals”. Vilà va anar més lluny i va assenyalar que “els intents de solucionar aquest fenomen han fracassat”. A més, la Síndica va anunciar que traslladarà aquesta descoratjadora conclusió a la Generalitat i al delegat del Govern espanyol a Catalunya.
Davant aquest frustrant panorama i si ningú no hi posa remei, aquest estiu serà el tercer consecutiu que es preveu una presència massiva de venedors ambulants il·legals que tornaran a estendre les mantes als carrers més turístics de Barcelona. També serà el tercer estiu en què Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana hauran de redoblar esforços per jugar al gat i la rata amb els manters. La factura que la ciutat està pagant per aquest fenomen comença a ser considerable.
Existeix un cost públic i un altre de privat. El públic és molt visible. Només cal fixar-se en la imatge de l’autèntic exèrcit de policies que es desplega diàriament al voltant de la zona portuària a l’estiu. És sabut que nombroses unitats dels mossos mobilitzades per a aquesta ingrata tasca recorren molts quilòmetres per efectuar el servei a Barcelona. L’any passat, les furgonetes de la policia catalana col·locades a la zona del passeig Joan de Borbó procedien de llocs tan allunyats de la capital com la Seu d’Urgell o les Terres de l’Ebre. A aquests desplaçaments cal afegir-hi els 4.000 euros diaris en hores extres de les desenes d’agents que vigilaven el Port Vell i es desconeix el cost de la Guàrdia Urbana i de la policia portuària. Però la factura pública no es tanca aquí. Hem d’afegirhi les hores de tècnics i polítics i els diners destinats a les mesures “fracassades”. Un exemple. La Generalitat ha anunciat la inversió d’un milió d’euros per reinserir 170 manters, gairebé 6.000 euros per cap.
També hi ha un cost privat no menys important. Es tracta del perjudici que la venda il·legal suposa per als comerços legals que han passat de la queixa amarga a l’emprenyament majúscul davant la ineficàcia oficial.
Aquest estiu continuarem inevitablement pagant el cost de l’error polític d’haver convertit la ciutat en un refugi manter pel fet de traslladar una imatge excessivament tolerant que va provocar un evident efecte crida. Hi ha gols en pròpia porta que surten molt cars i aquest és clamorós.
Barcelona continuarà pagant aquest estiu una factura molt cara després del fracàs de les mesures contra el ‘top manta’