De lladres, ostatges i policies
Antena 3 estrena demà ‘La casa de papel’, un thriller que porta a la televisió el gènere de l’atracament perfecte
Preparació, execució i resolució d’un atracament. Aquesta és la base de La casa de papel, la nova aposta d’Antena 3 en matèria de ficció que demà a la nit s’estrenarà després del derbi madrileny de la Champions League. Darrere de la nova sèrie, produïda per Atresmedia Televisión en col·laboració amb Vancouver Media, hi ha el guionista i productor executiu Álex Pina, creador de sèries d’èxit com Vis a vis, El barco o Los hombres de Paco, i que ara s’ha embarcat en aquest thriller “innovador i pioner”: “Volem traslladar un gènere molt popular al cinema, l’atracament perfecte, a la ficció seriada”. Álvaro Morte i Itziar Ituño encapçalen un repartiment molt coral en el qual també hi ha Úrsula Corberó, Paco Tous, Pedro Alonso, Alba Flores, Miguel Herrán, Jaime Lorente, Esther Acebo, Enrique Arce i Kity Manver, entre d’altres.
A La casa de papel un misteriós personatge, el professor (Álvaro Morte), planeja dur a terme l’atracament més important de la història, i per això reuneix una banda de vuit persones que no tenen res a perdre. Una de les condicions per ser reclutat és mantenir el passat de cadascú en secret: “Per això decideixen posar-se un nom, i acaben escollint noms de ciutats perquè no poden utilitzar el seu propi nom per raons de seguretat”, avança Pina. El grup, que prepararà l’atracament durant cinc mesos, està format per Berlín, el capitost; Moscú, l’expert en perforacions; Rio, l’informàtic; Nairobi, la falsificadora; Denver, el fill de Moscú; Helsinki i Oslo, la força bruta, i Toquio, una jove experta en atracaments que està en recerca i captura per la policia.
El seu objectiu és assaltar la Fàbrica de Moneda i Timbre i aconseguir quedar-s’hi durant onze dies per fabricar 2.400 milions d’euros. Tancats i envoltats dels cossos d’elit de la policia i amb més de 65 ostatges en el seu poder, els atracadors conviuran amb aquests dos col·lectius, policies i ostatges, durant tota la sèrie. Els tres grups es barrejaran poc, però sí que hi haurà una relació que donarà molt joc, la que s’estableix entre el professor i la negociadora policial Raquel Murillo (Itziar Ituño): “Hem volgut allunyar el diàleg d’un llenguatge àrid i gris, i per això l’hem dotat d’altres connotacions, diferents i molt més suggeridores”.
La trama de La casa de papel és autoconclusiva i està previst que es desenvolupi durant 18 o 20 episodis que s’emetran en dues tandes interrompudes per l’aturada estiuenca. “És una ficció totalment de continuïtat, un bloc de flux continu en què un episodi pot concloure amb una escena partida per la meitat que continuarà en el capítol següent”, defineix el seu creador. La sèrie es mou en dos temps narratius molt diferenciats: “Un és el present, en el qual veiem l’assalt i l’estira-i-arronsa entre atracadors i policies, i en l’altre anem al passat, quan la banda preparava el cop. Així s’aniran descobrint com es van preveure coses que després acabarien passant en el present”, explica Pina.
En comparació amb la seva anterior producció, Vis a vis, Pina afirma que aquesta sèrie respira molta més lluminositat. “Allà vam tocar amb forta cruesa el tema carcerari i aquí també tenim un grup de gent tancada, però hi ha més llum. A més, el gènere ens permet treballar més amb tons de comèdia i d’entreteniment i alhora baixar una mica la sordidesa, que de vegades genera rebuig per part de l’espectador”.
“Moralment, la sèrie treballa, com ja vam fer a Vis a vis, amb l’ambigüitat moral i l’ètica dels personatges”. Així doncs, l’espectador se sentirà contrariat i es trobarà que a vegades està a favor d’un atracador o en contra d’un policia. “En aquest sentit, la sèrie no és maniquea. Trenquem les expectatives dels espectadors i presentem uns personatges que evolucionaran de mare molt inesperada”, afirma.