Música i elegància
El cantautor José González torna convocat un altre cop pel Festival del Mil·lenni
Més enllà de les seves conegudes coordenades un punt exòtiques, com ara dir-se José González, de sang argentina, naixement a la sueca Göteborg i amb un anglès amb fluïdesa seductora, el músic ha aconseguit en relativament pocs anys una afició tan nombrosa com fidel.
Amb aquestes armes objectives, el cantautor escandinau se les arregla de meravella amb la seva veu, la seva guitarra acústica i la seva admirable capacitat compositora. El seu arrelament entre l’afició, amb tot, varia segons les latituds, i és aquí on possiblement té una de les parròquies més insubornables. El Festival del Mil·lenni, que ja el va portar a Barcelona en les edicions del 2009 i el 2011 amb creixent bona acollida, reincideix aquesta nit, programantlo en format solitari al teatre Tívoli. I fa poc més d’un any, la mateixa promotora, Concert Studio, va tornar a convocar-lo però en aquesta ocasió al Festival Jardins de Pedralbes.
La seva música i la seva proposta artística, en qualsevol cas, transiten amb èxit per tota mena d’escenaris i convocatòries, incloent-hi cites indie, cicles d’ortodòxia sonora, sèries de televisió o anuncis publicitaris. Amb una sobrietat i una elegància lligades a l’art de Nick Drake o els Pentangle, als seus concerts, a més de les cançons dels seus tres àlbums sol incloure versions de tipologia estilística variada, com ara Massive Attack (Teardrop), Kylie Minogue (Hand on your heart) o Arthur Russell (This is how we walk on the moon).