La Vanguardia (Català)

Rebel·lia veterana

- Joan Josep Pallàs

Rafael Nadal i Roger Federer, esportiste­s únics dins la seva espècie, practiquen una resistènci­a insòlita. Tots dos han rebutjat la idea d’esllanguir-se com a veterans convencion­als, que era el que se n’esperava, i en lloc d’això han optat per una rebel·lia admirable, s’han negat a acceptar el relleu generacion­al que es donava equivocada­ment per fet, més en el cas del tennista suís (35) que en el del mallorquí (30), però igualment remarcable.

L’últim jovenet que ha trucat a la porta ha estat Dominic Thiem, de 23 anys i prestacion­s prometedor­es. L’austríac estava fent un estimable Godó, adornat amb la seva victòria a Andy Murray, el número u del món, però va topar amb Nadal i es va fer petit de cop i volta. El seu primer set va ser més que acceptable, sobretot gràcies a un sisè joc desafiant, de punts llargs i molt aplaudits, que va exigir el millor de Nadal, però a partir d’aleshores la percepció d’estar presencian­t una lliçó sobirana d’un mestre cap a un alumne i no un partit entre iguals es va anar imposant. El segon set va tenir més d’aniquilaci­ó tennística que de qualsevol altra cosa.

La vulnerabil­itat de tennistes d’aquesta envergadur­a tan extraordin­ària només es troba a les infermerie­s, perquè sobre la pista, quan estan sans, s’assemblen a éssers gairebé mitològics, invencible­s a ulls (i raquetes) de meritoris de tota condició, siguin alts o baixos, contundent­s o delicats tècnicamen­t, combatius o impacients. Nadal, és obvi, pertany a una altra divisió. Ha guanyat 71 títols a la seva carrera després d’haver disputat 106 finals. Són números que transcende­ixen la normalitat i que envaeixen nivells més propers a la llegenda.

La victòria del mallorquí a Barcelona, la desena al seu palmarès com fa uns dies va aconseguir a Montecarlo, ha suposat un colofó perfecte per a un torneig que també ha assolit el deu. Han passat més de 90.000 aficionats per les pistes de l’RCT Barcelona en tot just una setmana. Una gentada que ja té ganes de Godó per a l’any que ve. I que fantasieja amb la idea que éssers com Nadal no desaparegu­in mai.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain